El que queda

SDLqCrec que quan un compleix els quinze anys, les coses ja s'han fixat en la memòria, les impressions ja hi són». M'hauria agradat dir aquesta frase a mi. Per això, en la biografia de Carson McCullers de Josyane Savigneau la tinc subratllada. Sí, jo també crec que als quinze anys ja hi és tot, disposat; però no estem soles en aquesta creença. De la biografia que Brad Gooch va fer sobre Flannery O'Connor subratllo un petit paràgraf que em dóna peu per reunir aquestes dues grans escriptores del sud: «Crec que un probablement recull gran part de la seva experiència durant la infantesa, quan no tenia res realment a fer, i després la trasllada a altres situacions quan escriu».

El que queda d'aquella memòria fixada als quinze anys, quan un està receptiu perquè no té res més a fer que absorbir el que hi ha al seu voltant, el que queda és el que sempre hi serà, les impressions es mantenen i es modelen, però no de manera definitiva. Totes dues em fan reflexionar sobre una cosa a la qual dono voltes i només comprenc com a excepció a la regla: jo, abans dels quinze anys, no llegia res excepte les lectures obligatòries del col·legi, i cap d'aquelles lectures em va convertir en lectora.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Crec que si de veritat totes tres -McCullers, O'Connor i jo- estem encertades, que un es faci lector abans de madurar és bàsic per, en el futur, tenir una societat lectora. Em pregunto què s'ha de fer per ser lector matiner i fixar en la teva memòria desocupada allò que el llibre et dóna, sense que la lectura sigui una imposició ni suposi un esforç per a l'alumne jove.

M'ho pregunto i em responc que potser és important fer llegir Frankie y la boda o Aloma abans que El Quixot i Marines i boscatges a l'institut. També em responc que la comprensió lectora hauria de tenir més protagonisme que l'anàlisi morfosintàctica, que es repeteix de curs en curs fins a atipar. Ho crec així perquè si tenim raó, el que quedaria d'aquelles lectures en l'adolescent és, per al futur, patrimoni social.