Zappa. L'empremta d'un lliurepensador

Lluny del volum autobiogràfic tendent a agegantar els trets heroics del seu autor i il·luminar el món amb profundes reflexions, el llibre de memòries de Frank Zappa és tan excèntric com ho va ser el músic de Baltimore, mort el 1993. Una obra de trets friquis, dispersa, construïda a base de retalls de memòria, heterodoxa en la seva edició (tipografies canviants, vinyetes i il·lustracions), però disfrutable i representativa tractant-se d'aquest lliurepensador del rock, autor de la peça psicodèlica Peaches en Regalia (1966).

S'agraeix que aquesta edició de La verdadera historia de Frank Zappa. Memorias (Ed. Malpaso), firmada amb el periodista Peter Occhiogrosso, respecti la complexitat i riquesa de l'edició original en anglès, que va tenir lloc el 1989, molt abans que irrompés la moda de les autobiografies d'estrelles del rock. Encara que si el llibre té un aire de còmic no és només pels recursos gràfics utilitzats, sinó també perquè Zappa explica la seva vida amb certa actitud humorística, com si fos un extravagant collage.

Començant pels detalls que precisa sobre la seva família d'ascendència siciliana, grega, àrab i francesa, amb un pare que treballava de meteoròleg en una base militar i que portava a casa material del laboratori. «Una cosa que m'encantava era tirar el mercuri a terra i picar-lo amb un martell, per esquitxar-ho tot», recorda, de manera que imaginem el petit Franky sabotejant la seva llar com anys després faria amb la tradició de la música popular. Anys més tard el veiem a la presó, condemnat per «conspirar per fer pornografia» després de filmar una pel·lícula sense cap escena explícita, encara que, això sí, amb «mitja hora de gemecs fingits i grinyols de molles de llit».

ROCK'N'ROLL I AVANTGUARDA / És en aquestes escenes quan pensem que, si no hagués estat músic, Zappa hauria pogut aplicar el seu enginy i la seva voluntat de trencar motllos a qualsevol altre camp. Però ho va ser, i les seves fonts d'alimentació es van situar en un creuament de cables del rock'n'roll i l'avantguarda d'Edgar Varèse, autor de l'estrident Ionisation (peça per a tretze percussionistes) que va ser el primer àlbum que es va comprar. Per a disgust de la seva mare, que li va prohibir posar-lo al tocadiscos del menjador.

Després ens anem trobant amb l'observador sarcàstic de la civilització: San Francisco era una ciutat «xovinista i etnocèntrica», on es desenvolupava, diu irònicament, «l'autèntica moguda», i ell va preferir Los Angeles, que era «molt més estrafolària». En ocasions, Zappa prioritza la desfilada de personatges llunàtics, els xocs policials per portar el cabells llargs o les experiències amb groupies (com les GTO, Girls Together Outrageously) sobre situacions amb més potencial: de la seva trobada amb Jimi Hendrix només recorda que la seva dona Gail li va cosir uns pantalons. ¿Això va ser tot?

Al cor del llibre va apareixent el Zappa que es rebel·la davant el que considera intromissions de l'Estat en la seva vida, que ridiculitza la figura del fumador passiu («pura fantasia») i dedica llargues pàgines a les «guerres del porno». Un episodi que el va enfrontar a l'associació de pares presidida per Tipper Gore (esposa d'Al Gore) pel contingut suposadament sexista de les seves lletres.

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

FRONTS POLÍTICS / El Zappa àcrata, que denuncia l'acostament d'església i Estat en els anys de l'administració Reagan, que defensa el dret a consumir drogues. Es va posant més i més seriós en aquesta recta final de les seves memòries, quan la seva mirada es torna àcida («l'estupidesa té cert encant, la ignorància no») i se'l nota indignat davant el paper dels Estats Units en la política internacional, en particular en els fronts centreamericans.

Les memòries es tanquen amb un Zappa polititzat, que inverteix els seus recursos sarcàstics per carregar contra el govern republicà. El jove experimentador dels 60 s'havia convertit en un enrabiat analista, però els dos personatges es miraven de reüll: tot va formar part d'una obra, d'una vida.