Aniversari d'un cantautor essencial

Paraules per a Paco

El trobador que va elevar la literatura amb el seu cant i va demostrar que, com deia Celaya, la poesia és «un arma cargada de futuro» compleix avui 80 anys ple de vitalitat

Paco Ibáñez, dimarts passat, al Festival Les Suds d’Arles (França).

Paco Ibáñez, dimarts passat, al Festival Les Suds d’Arles (França). / STEPHANE BARBIER

17
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

La data del 20 de novembre no evoca només la mort d'un dictador, sinó el naixement d'una de les veus que, literalment, i literàriament, el van combatre. Aquest dia, de 1934, Paco Ibáñez veia la llum a València, ciutat de la qual la vida el va apartar rumb a altres destins, l'últim, aquesta Barcelona que l'acull en la maduresa. La veu de Palabras para Julia entra en els 80 envoltat de projectes: gira Vivencias (que el porta el 25 de novembre al TNC), reedició dels seus discos, programes educatius... Un Ibáñez que, més enllà del seu perfil de cantautor, adopta formes de tòtem cultural. Li dediquem 80 paraules que recorren aspectes de tota una vida.

01. ABSTRACCIÓ

El seu amic, el pintor veneçolà Jesús Rafael Soto, li va transmetre l'interès per l'art hereu del cubisme i de creadors com Mondrian i Kandinsky. Un disc del cantautor, Fue ayer (2003), està embolicat en una escultura de plàstic de Soto.

02. ALBERTI

En el seu segon disc, del 1967, va gravar la seva primera adaptació del poeta andalús, Balada del que nunca fue a Granada. Poc després va participar en un homenatge a Alberti a París, quan va tornar de l'exili a l'Argentina per traslladar-se a Itàlia. Després vindran A galopar i Nocturno. I als anys 90, els seus recitals a dues veus, amb el poeta recitant, i el trobador, cantant.

03. AMISTAT

Poc impressionable davant les propietats terrenals, la seva idea de felicitat s'acosta bastant a una reunió d'amics davant un bon plat. I, després, que la conversa flueixi cap a qualsevol territori imprevist.

04. ANARQUISME

Ideologia per la qual sent certa complicitat, entre altres coses perquè els seus pares van militar a les joventuts de la FAI. Però, una vegada, en un recital muntat per la CGT, va dir al públic: «Vinc perquè el meu pare i la meva mare eren anarquistes, i tinc aquesta simpatia, ¡però sempre que no arribeu al poder!».

05. ANDALUSIA

Terra inspiradora des que, el 1956, una foto d'una dona vestida de negre el va portar a musicar La más bella niña, de Góngora. Més universals van ser, si pot ser, els seus Andaluces de Jaén, «aceituneros altivos», de Miguel Hernández. El 1998, Almenara, Sociedad Cultural Andaluza, li va concedir un premi que ell, com té per costum, va rebutjar amablement.

06. ANGLÈS

Llengua que ens hauríem de resistir a estudiar, ja que, opina, ens roba la identitat cultural. «¡Abans morir que aprendre'l!», ha exclamat més d'una vegada en plena actuació.

07. APLAUDIMENT

Reticent a tota mena de distincions, assegura que la resposta del públic és la seva única recompensa. «Per a mi, és el millor premi», assegura.

08. ARREST

El que va patir el seu pare a París, poc abans de l'ocupació alemanya, i que el va dur als camps de refugiats de Saint-Cyprien i Argelers, superpoblats de republicans espanyols. Alliberat al final de la guerra, el 1948 es va retrobar amb la dona i els fills (Paco i la seva germana Manolita) a Perpinyà.

09. BANDONEÓ

Un instrument que ha anat incorporant a la seva obra amb sensibilitat, en particular el que toca el seu amic argentí César Stroscio, membre fundador del Cuarteto Cedrón.

10. BARCELONA

La ciutat on viu des del 1994, i que el va acollir en una època delicada quan, el 1968, va travessar els Pirineus per primera vegada en la seva vida adulta per actuar a Manresa, en la Primera Trobada de Cançó de Testimoni. En aquesta estada va contactar amb José Agustín Goytisolo.

11. BRASSENS

Conèixer les seves cançons, a mitjans dels anys 50, el va canviar. I més encara conèixer-lo arran d'un recital a l'Olympia parisenc. El 1979 li va dedicar tot un disc, Paco Ibáñez canta a Brassens, en què va incloure les populars estrofes de La mala reputación.

12. CARMELA

Cantant espanyola amb qui va començar a transitar els escenaris del barri llatí de París, juntament amb Jesús Rafael Soto, en el trio Los Yares. Li deien «la Piaf espanyola». El 1973 va publicar un àlbum amb guitarra i arranjaments de Paco Ibáñez.

13. CASTANYOLA

Un dels objectes que poden sortir en qualsevol moment del taller d'ebenisteria que té muntat en una habitació del seu pis. Un ofici que va aprendre de jove a Perpinyà.

14. CELAYA

Va fer seves les estrofes visionàries de La poesía es un arma cargada de futuro, que el 1968, després de musicar-les en el seu segon àlbum, va cantar, amb gran impacte, a la televisió francesa. «Poesía para el pobre, Poesía necesaria / Como el pan de cada día...»

15. CONSCIÈNCIA

Despertar-la en el públic, a gran escala, és la meta final a la qual dedica les seves cançons i les seves declaracions a la premsa. Agitar consciències i convidar a pensar i a qüestionar.

16. COP

El 1973 va cantar a Santiago de Xile, convidat per Salvador Allende, dos mesos abans del cop d'Estat de Pinochet. Anys després participaria en nombrosos festivals destinats a denunciar la dictadura.

17. DALÍ

El 1958, una amiga de Paco Ibáñez va portar al geni empordanès una maqueta amb les seves primeres cançons. Dalí li va preguntar qui era «aquell noi». Resultat: una pintura seva, amb la paraula Lorca escrita sobre un fons negre, va acabar il·lustrant el seu primer àlbum, Paco Ibáñez, del qual ara es compleixen 50 anys.

18. DECIDIR

El 2012, el cantautor es va mostrar favorable al dret a decidir a Catalunya, i un any després es va sumar al cartell del Concert per la llibertat, al Camp Nou, on va cantar Como tú, peça amb text de León Felipe.

19. DEUTE

Ell se sent en deute amb molts poetes i trobadors que l'han precedit en la història; al seu torn, molts se senten en deute amb ell. «Tota la poesia espanyola, i jo particularment, li devem molt a la propagació i la vida que Paco Ibáñez ha donat als nostres versos», va declarar Gabriel Celaya.

20. DICTADURA

Ni la seva vida ni la seva carrera haurien estat iguals sense la dictadura franquista. Un indesitjat, sinistre, motor inspirador.

21. EXISTENCIALISME

La seva joventut a París va coincidir amb el desenvolupament d'aquest corrent de pensament, que li va deixar un pòsit. En aquells anys 50 va descobrir Léo Ferré .

22. FLOR

A flor de Tiempo no només és un dels seus discos, publicat el 1978, sinó el nom de la productora, una empresa familiar consagrada a la seva carrera i la seva obra discogràfica, que des de principis de la dècada passada s'ocupa de posar ordre en el seu catàleg.

23. FRANÇA

El país que el va acollir, amb intermitències, al llarg de gairebé cinc dècades. Actualment, segueix visitantlo constantment per actuar. L'última vegada, el 10 de novembre al teatre dels  Champs-Elysées, de París.

24. FUGA

Quan tenia 14 anys va haver de passar per experiències fortes travessant la frontera francesa clandestinament des del País Basc.

25. FUTBOL

L'opi del poble, la farsa que destrueix mentalitats i arrasa l'intel·lecte. Això és, més o menys, el que Paco Ibáñez opina de l'esport rei.

26. FUTUR

Hi diposita totes les seves esperances. Per això ara està tan entusiasmat amb el projecte educatiu que, a Catalunya, està introduint les seves cançons a les escoles de primària, secundària i batxillerat.

27. GALOPAR

Verb associat a la imatge d'un Paco Ibáñez tel·lúric, que inflama les platees. «A galopar / hasta enterrarlos en el mar», diu la tornada d'Alberti. La metàfora equina apareix en altres peces, com Canción del jinete, de Federico García Lorca.

28. GIMNÀSTICA

Les activitats esportives i competitives li desperten rebuig. «El que s'ha de fer és gimnàstica del cervell», diu.

29. GÓNGORA

Al poeta i dramaturg cordovès va dedicar la meitat del seu primer àlbum, publicat el 1964. Va posar música a poemes com Y ríase la gente, Lloraba la niña Bien puede ser, no puede ser.

30. GUITARRA

L'instrument de la seva vida, que li ca cridar l'atenció quan, de petit a Perpinyà, veia els gitanos tocant i cantant a la plaça de Cassanyes. Els seus primers passos amb les sis cordes van ser autodidactes.

31. INDIGNAT

El maig del 2011, en plena marea ciutadana contra la crisi econòmica i política, el cantautor se’n va anar amb la seva guitarra a la plaça de Catalunya. El seu furiós assalt a A galopar, corejat pels acampats, es pot localitzar fàcilment a You Tube.

32. JULIA

Hi ha, almenys, dues julies: la filla de José Agustín Goytisolo, a qui va dedicar la cançó Palabras para Julia, un tendre avís dels disgustos i alegries que la vida li proporcionaria, i la catalana amb qui Paco Ibáñez comparteix la seva vida des de fa anys. ¿Casualitat? Coses del destí.

33. LICEU

Es podria pensar que les sanefes daurades del Gran Teatre farien enrere el trobador, però Paco Ibáñez es va decidir, el 2007, a actuar al Liceu. Va ser el dia de Sant Jordi, 23 d’abril, i va ser més que un recital, perquè es va transmetre en directe per internet, a través de la xarxa Ôpera Oberta, a 70 universitats.

34. LLATINOAMÈRICA

Després de cantar, al seu disc anterior, els seus poetes andalusos de capçalera, va dirigir la mirada a Llatinoamèrica en la seva, fins ara, última producció. Adaptacions de Neruda, Alfonsina Storni, César Vallejo, Rubén Darío i Nicolás Guillén per un Ibáñez detallista i de veu profunda.

35. LLENGUA

Va créixer entre el castellà i, sobretot, l’eusquera que li parlaven al caserío, i el seu repertori inclou temes en sis llengües més: francès, català, gallec, eusquera, occità, italià i hebreu.

36. LLIBERTAT

Concepte que presideix el seu ideari. Per sobre d’ideologies, la llibertat és l’estat natural, insubornable, de l’artista. I la proximitat del poder polític pot corrompre-la. «La veu lliure d’Espanya», el van anomenar.

37. ‘LOBITO’

Bestiola que protagonitza la simpàtica Érase una vez, text de Goytisolo. Un llop bo, un príncep dolent, una bruixa preciosa i un pirata honrat. Les llicències d’imaginar-se un món al revés.

38. LUCRE

Retratat per Francisco de Quevedo a Don Dinero com a font de misèria, no material, sinó moral. «Madre, yo al oro me humillo; / él es mi amante y mi amado...»

39. MANRIQUE

Ha qualificat Coplas por la muerte de su padre, de Jorge Manrique, com «una de les cançons més belles que existeixen». Versos sobre l’irremeiable ocàs que ens espera a tots sigui quin sigui l’estat del nostre compte bancari. La va gravar el 1969.

40. MARE

La seva era basca. Potser pensant en ella, i en la fractura familiar que durant un temps van produir la guerra i l’exili, als 80 es va dirigir a altres mares, les de la Plaza de Mayo, cantant en festivals reivindicatius que van tenir lloc a Buenos Aires.

41. MEMÒRIES

El llibre de memòries de Paco Ibáñez és un llibre que no existirà mai, tret que el cantautor canviï de sobte d’opinió. De propostes no n’hi han faltat, però no hi ha manera. Una pena: un repàs revelador a tota la seva biografia podria ser substanciós.

42. MESTRE

N’ha tingut molts, però segurament el menys conegut és el que li va ensenyar a tocar la guitarra de forma acadèmica; un amic del seu pare, valencià, que es deia Francisco Gil. Amb ell va començar a tocar, als 18 anys, arpegis i escales amb correcció.

43. MÚSIC

Encara que en té prou amb la seva veu i la seva guitarra per conquistar les platees, ha comptat sempre amb músics minuciosos que han vestit amb sensibilitat el seu cançoner. En els seus concerts actuals li agrada ajuntar diverses generacions, i César Stroscio (bandoneó) i François Rabbath (contrabaix) conviuen amb Gorka Benítez (saxo), Mario Mas (guitarra, fill de Javier Mas), Joxan Goikoetxea (acordió) i l’experimental Pep Pascual.

44. NEGRE

L’invariable color de les seves camises quan puja a l’escenari. A casa també tira del blanc. Sobrietat per damunt de tot.

45. NO

Una paraula que es reserva el dret d’usar a conveniència. Particularment, en temes polítics, davant d’imposicions i embolics. O davant de peticions periodístiques que li semblen absurdes o innecessàries. Motivat per aquest tipus d’impulsos es va apuntar al concert Aturem la guerra, contra la intervenció a l’Iraq, que va tenir lloc el 2003, davant de 30.000 persones, a l’avinguda de Maria Cristina.

46. NOSTÀLGIA

No és un melancòlic empedreït, però algun cop se li escapa un amable lament sobre aquella infància rural i despreocupada al caserio d’Aduna (Guipúscoa). 

47. OLYMPIA

En aquesta sala de París, que, tot sigui dit, té més aspecte de cine convencional que de teatre glamurós Paco Ibáñez va gravar, el 1969, la seva icona discogràfica per excel·lència, el doble àlbum que va fer emocionar tota una generació. L’ambient inflamat és tan significatiu com les mateixes cançons.

48. PALAU

Paco Ibáñez ha actuat moltes vegades a l’emblemàtica sala, però la seva relació amb aquest escenari és moderna: s’hi va estrenar el 1991, quan va oferir cinc recitals per presentar el disc Por una cançión. 

49. PARAULA

El material de què està fet, primordialment, el seu món. Blas de Otero la va elevar a últim refugi. «Si he perdido la voz en la maleza, me queda la palabra», diu.

50. PARÍS

Els seus pares s’hi van conèixer, i allà van tornar per construir casa esva. Ha actuat en molts dels seus escenaris: el teatre de Champs-Elysées, el de Bonino, Le Trianon, Le Châtelet, l’Olympia, l’extint Palais des Sports, la Sorbona, l’Atelier Picasso... 

51. PARTIT

Organització de caràcter ideològic que li fa arrufar el nas i posar-se de mal humor. A París va rebre Felipe González i Alfonso Guerra. Avui no en vol saber res ni d’aquests, ni d’aquells, ni dels altres.

52. PAU

El seu ideal en les relacions humanes en general i en aquest conflictiu racó del món que és el Pròxim Orient. Molt relacionat amb Israel dècades enrere, ara manté una posició molt crítica amb el seu govern. Ocasionalment ha fet gestos per l’acostament de posicions entre israelians i palestins, com quan, el 1993, va actuar amb artistes (el duo Dudaim i el poeta Mahmud Sobh) al festival Trobadors i Joglars, de Granollers.

53. PENÍNSULA

La ibèrica, no una altra, és el seu país de països, un espai d’on assumeix totes les seves llengües i identitats. Ja era així el 1970, quan va organitzar a París la Setmana de la Cançó Ibèrica, amb cantautors del sud dels Pirineus i un convidat de luxe, Brassens.

54. POLÈMICA

És el que generen moltes de les seves declaracions. Algunes, en direccions inesperades: quan va carregar contra Hugo Chávez perquè havia enviat una felicitació d’aniversari al president sirià Baixar al-Assad. 

55. PREMI

Les distincions no figuren al seu currículum. Les rebutja totes apel·lant a la llibertat. La més sonada, la Medalla de les Arts i les Lletres que, el 1983, li va oferir el ministre francès Jack Lang. ¿Massa oficialista per a ell? No, no és això: tampoc va acceptar l’humil premi Tenco, atorgat pel club d’amics de la cançó d’autor de San Remo, Itàlia.

56. PROTESTA

No s’ha mossegat mai la llengua, i la seva paraula airada ha tingut tot tipus de destinataris. Inclosos els més perillosos, com ETA, contra la qual va cantar el 1988 en l’homenatge a Yoyes, exmilitant assassinada pels seus excompanys, acusada de traïció. En aquell recital, a Ordizia (Guipúscoa), també va actuar Imanol, que va acabar els seus dies fugint d’ETA.

57. QUIXOT

Així el va qualificar el diari argentí Clarín: «El Quixot de la guitarra». Altres mitjans de comunicació s’han decantat per altres fórmules imaginatives: «El gran joglar del segle XX», «El genet del poble», «L’ànima dels poetes»...

58. RECORDAR

El verb que va conjugar quan va gravar, a mitges amb Imanol, un disc en eusquera, el primer de la seva carrera, Oroitzen (Recordant). Una llengua, com a conducte cap a la memòria.

59. REPÚBLICA

El sistema polític pel qual van lluitar els seus pares i que els va portar a haver d’abandonar el país. Els seus recitals per als republicans exiliats, o els seus fills, ja fos a França o a Mèxic, han estat freqüents.

60. RETROBAMENT

El teatre Kursaal, de Manresa, i el de la Comedia, de Madrid, van emmarcar el 1968 el seu retorn a Espanya. Context encès, amb platees famolenques de final de règim.

61. REVELACIÓ

Solemne va ser el moment en què Pablo Neruda li va dir: «Paco, tu has de cantar els meus poemes, la teva veu està feta per cantar la meva poesia». Era 1970, i ell acabaria adaptant textos com Me gustas cuando callas i Puedo escribir los versos más tristes esta noche. 

62. ROCK

Estil musical que associa a imperalisme ianqui, colonització i alienació. Alguns ho han, ho hem, intentat tot per convèncer-lo: ¿i Bob Dylan? ¿I els cantautors elèctrics? No hi ha res a fer.

63. ROURE

Arbre de la família de les fagàcies, que abundava al caserío guipuscoà en què va passar gran part de la seva infància. Segons diu, era un ambient de roures, vaques i bous, que va contrastar amb el seu posterior trasllat a l’urbs parisenca.

64. SOLDAT

El de Soldadito boliviano, de Nicolás Guillén. «Armado vas de tu rifle, / que es un rifle americano». I també l’aïrat «soldat» disposat «al que vulguin els catalans», tal com es va mostrar fa dos anys als lectors d’aquest diari, en els inicis del procés sobiranista de Catalunya.

65. TELEVISIÓ

Electrodomèstic que fa uns quants anys va decidir suprimir de casa seva per sempre més. Ara ja no hi és, i la vida segueix. Va fer cas a la seva filla Alicia, autora d’un desafiador eslògan que al cantautor li agrada recordar: «Encén el teu cervell, apaga el televisor».

66. TRAÇ

Les obres pictòriques il·lustren molts dels seus discos, com el primer (Dalí), i el seu relleu, que recull una obra de José Ortega, castellà exiliat a París, comunista i amic de Picasso. En altres treballs ha comptat amb obres d’Antonio Saura, Jorge Oteiza i Frederic Amat.

67. TRÀNSIT

Els llocs on ha viscut Paco Ibáñez sempre han estat llocs de pas per a tota mena d’artistes, intel·lectuals, polítics, etcèra. Així era a París, ja amb els seus pares, i així també ha seguit sent, en gran part (amb l’excepció del col·lectiu polític) a Barcelona. Intercanviar opinions i coneixements com a via de creixement. 

68. UNESCO

Entre els seus recitals més solemnes, el que va realitzar el 2004 a la Unesco. Dedicat a Pablo Neruda el Dia Mundial de la Poesia.

69. UNIVERSITAT

Hàbitat molt corrent en la seva activitat com a cantautor. En l’última dècada ha accentuat aquesta manera d’oferir-se al públic actuant en universitats d’Espanya i França. A l’octubre va protagonitzar un acte acadèmic a l’Autònoma de Barcelona.

70. VETO

Els programadors ja ho han après: Paco Ibáñez no actua en equipaments públics de ciutats governades pel Partit Popular. Que li diguin que en elles també té seguidors no el fa canviar d’opinió. El veto és irrevocable.

71. VEU

La seva és especialment comunicativa, còmplice, sensual, dotada d’un tremolor commovedor. Fins i tot amb el seu poder pulmonar una mica mitigat, arriba fins a l’última de les butaques amb el seu cant sigil·lós, perquè, enmig del soroll que ens envolta, destaca qui abaixa la veu.

72. VINIL

El saló de casa seva el domina una prestatgeria amb discos, tant compactes com un important nombre d’àlbums de vinil. El cantautor ha tingut sempre per costum comprar discos dels països que visita, així que, al costat de clàssics de la chanson, és possible trobar intrigants àlbums de cantautors polonesos o israelians.

73. VIOLETA

La carismàtica cantant xilena, Violeta Parra, va aparèixer al seu camí en els vells temps parisencs. Van compartir hotel: ell vivia en un quart pis, i ella en el cinquè.

74. VIOLÍ

L’instrument que el seu pare el va animar a aprendre a tocar quan vivien a Perpinyà. S’hi va posar durant sis mesos, però ho va acabar deixant. Ell volia la guitarra.

75. VISTA

La que es pot contemplar des de la seva terrassa, frondosament enjardinada, de l’Eixample, que inclou la Sagrada Família. El mirador des del qual Paco Ibáñez observa la vida. 

76. VIVÈNCIA

Allò que alimenta el seu actual projecte professional, amb una gira d’un any que haurà de desembocar en un disc. Vivencias, aquest és el seu títol, inclou un programa de reedicions de discos que comença les pròximes setmanes amb els àlbums Paco Ibáñez en el Olympia i Fue ayer

77. VOSALTRES

A aquesta segona persona del plural es dirigeix a Vientres sentados, una cançó inèdita, amb text de Luis Cernuda, que presumiblement anirà a parar al seu pròxim disc. Text bel·ligerant. «Contra vosotros todos / Contra vuestra moral, contra vuestras leyes / Contra vuestra sociedad, contra vuestro dios / Contra vosotros mismos, vientres sentados»

78. XULO

Figura que, als seus ulls, representa la cara menys admirable i desitjable del caràcter espanyol. El país n’està ple, adverteix.

79. ‘YERMA’

A finals dels anys 70, vivint a París, va compondre la música per a muntatges teatrals de dues obres de Federico García Lorca, Yerma i La zapatera prodigiosa. Treballs que va compaginar amb la seva producció discogràfica i les seves tandes de recitals.

Notícies relacionades

80. YUPANQUI

Héctor Roberto Chavero Aramburu, Atahualpa Yupanqui, autor de Los ejes de mi carreta, és un altre dels grans referents del trobador des que va descobrir la seva obra als anys 50. El va arribar a conèixer i a compartir escenari amb ell. Els grans sempre s’inspiren en els millors.