46è Voll-damm Festival de Jazz de Barcelona

Martirio convida Sol Picó a ballar 'En un mundo raro'

La cantant reescriu el seu homenatge a Chavela Vargas a la sala Barts

{Cara a} cara de Martirio i Sol {Picó}. / {periodico}

2
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL / BARCELONA

Vegeu el vídeo d'aquesta notícia amb el mòbil o a e-periodico.cat

Dues dones rebels, vitalistes, lluitadores. Una veu i un cos capaços de connectar; d'emocionar com pocs. Des de l'arrel i el classicisme, però modernes fins al moll de l'os. La cantant Martirio i la ballarina Sol Picó actuen avui a la sala Barts. La cita té lloc un any després que l'artista i el seu fill Raúl presentessin el mateix espectacle, De un mundo raro (llavors va ser a la sala Luz de Gas), ara reescrit. Tornen programats per la mateixa mostra: el Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona. I amb el guitarrista Mario Mas i la coreògrafa Sol Picó com a convidats molt especials.

«Quan vam crear aquest espectacle dedicat a Chavela Vargas ja vaig pensar que seria bonic que algú ballés una de les meves cançons. No he invitat mai a ballar una dona de dansa contemporània. Encara que ella, quan es posa flamenca, està magnífica; increïble. A l'emoció que ja té la peça i a la rotunditat de la guitarra de Raúl, que no es perd en adorns sinó que va fins al fons, sumar-hi aquest ball seu, amb tanta plasticitat i cor, em semblava molt bonic. L'hi vaig proposar, i em va dir que sí», relata Martirio.

«Jo em considero martinica des que era joveneta. Va ser veure-la i pensar, ¡qui és aquesta dona, Déu meu! És un ídol, un referent. Sempre he admirat com, amb la seva bogeria i rigor, té tanta capacitat de transformar, d'entrar en altres mons, de traspassar fronteres. Quan la vaig veure per primera vegada, al Molino, em vaig posar a plorar», recorda Picó.

SIMILITUDS I AFINITATS / «Tenim molt en comú -subratlla la cantant que va revolucionar la copla, entre molts altres mèrits-. Totes dues mantenim una lluita molt particular dins del món de l'espectacle. No som ni millors ni pitjors, però sí úniques cada una en la seva especialitat. Som dues dones que lluiten soles. I que hem tingut la força suficient per sense ser comercials estar durant dècades en aquest món. I mantenir les nostres respectives tribus de fans».

Notícies relacionades

Picó, que amb el seu atreviment i la seva descaradura va insuflar aire fresc a la dansa, assenteix feliç: «Hi estic totalment d'acord. I em vénen a la memòria les paraules del meu mànager: '¿Com vols tenir públic amb aquestes coses tan estranyes que fas? ¡És impossible!' Però amb el temps veus que sí: que sent autèntic i sincer amb tu mateix, arribes a la gent. El que és fonamental és mantenir-te fidel a tu mateix». «A totes dues se'ns veu l'ànima a l'escenari», resumeix Martirio.

«I tu improvises, ¿oi? T'agrada mirar a la gent, veure el que provoques. Ets la ballarina més teatral que he vist», li pregunta Martirio a Picó. «Sí, m'agrada utilitzar la paraula, el cos i l'expressió dels ulls per connectar. Fer alguna cosa que sigui performàtica», admet la coreògrafa, que segueix triomfant amb el seu espectacle One-hit wonders.Cantant i ballarina, coneixen bé «la importància de la màgia». I per això estan encantades d'ajuntar-se en aquest espectacle dedicat al repertori de la xamana Chavela Vargas. «¡Quants transvasaments emocionals que em propicia l'espectacle!», diu Martirio.