Veneno i Refree, una amistat amb arrels

Una dècada després de creuar els seus camins per primera vegada, en els concerts de The Rockdelux Experience, Raül Fernández, Refree, i Kiko Veneno estrenyen els seus vincles en concerts que duen una mica més enllà la campanya de Sensación térmica (2013), l'últim disc del sevillà, la producció del qual va firmar el barceloní. Dimecres, a La 2 d'Apolo, atapeïda, dins del cicle Curtcircuit, van fer un pas més en la construcció d'un territori comú entre el rock amb arrels i l'experimentació que encara podria donar molt més de si en el futur.

Notícies relacionades

Cookie Mueller i la literatura del costat salvatge escrita per dones

Antonio Muñoz Molina, escriptor: "La lectura és un acte de sobirania no mediatitzat per cap tecnologia"

La columna vertebral la va posar l'últim disc de Veneno, una obra meritòria per la manera com redirigeix la seva gràcia del sud, la seva arrel aflamencada, cap a objectius exploradors i sons inèdits en la seva obra. Pocs artistes de llarga i consolidada trajectòria s'atreveixen amb operacions tan radicals, amb mostres valuoses com ara Namasté, Los planetas i La vida es dulce. A diferència de la seva actuació del Grec el 2013, Veneno les va interpretar amb la poderosa banda que completa el grup Refree, és a dir, Nico Roig (guitarra), Xavi Lloses (teclats), Miquel Sospedra (baix) i Oriol Roca (bateria), que va treure també fum en les adaptacions de tres peces del repertori de Fernández, La festa, Kirikikí (amb Kiko cantant una estrofa en català) i Els nostres pares. 

L'EMPREMTA DE CAMARÓN / Veneno va passar per alt els seus èxits i va preferir donar enquadraments heterodoxos a Estaba lloviendo i Casa cuartel (del disc Está muy bien eso del cariño), encara que al final va recórrer a un Joselito a dues guitarres. El diàleg amb Refree evoca la sintonia contracultural de Sevilla i Barcelona els anys 70, i per això va ser oportuna la recuperació de Los delincuentes, del primer disc de Veneno, i una irresistible adaptació de La leyenda del tiempo, far de Camarón, que va tancar l'actuació abans de la sorpresa final: Pau Riba, a l'escenari, cantant Helena, desenganya't, del primer volum de Dioptria. Paraules majors.