20 anys de febre manga

Fa 20 anys, des de Ficomic i amb l'ajuda del sector editorial, es va decidir continuar amb la tradició (un Saló del Còmic consolidat i d'èxit) i muntar una fira específica per al còmic japonès. Era l'època del fenomen Dragon Ball, de l'anime per televisió, dels cromos i de les fotocòpies, però no d'internet. I aquella fira experiment va resultar ser un èxit de públic, tant que ara, dues dècades després, el Saló del Manga de Barcelona s'ha convertit en un referent mundial, amb 115.000 visitants en la seva última edició -fins i tot més que la seva germana gran-, i se suma a altres grans cites culturals massives a la ciutat com el Primavera Sound i el Sónar. Aquest any, la fira -d'avui fins diumenge- creix més que mai: 50.000 metres quadrats a Montjuïc perquè els aficionats al manga disfrutin de la gran festa de la cultura japonesa.

«Els que fa 20 anys eren joves i venien al Saló del Manga, ara hi van amb les seves parelles i fills», explica el director de la fira, Carles Santamaria, que també va ser responsable de la primera edició de la trobada. Aquest any s'ocupen sencers dos pavellons i la plaça de l'Univers (on hi haurà l'escenari) s'obrirà més hores (cada dia, a les 9.00 ) i hi haurà un nou macroespai dedicat a l'esperit del Japó (jardí zen, bonsais...).

DISSABTE, ENTRADES ESGOTADES / Malgrat l'ampliació, l'èxit de la cita és tan gran que Ficomic va informar ahir que les entrades per dissabte ja s'han esgotat, és a dir, que no es vendran tiquets per a aquell dia ni a taquilla ni anticipadament.

Comprendre l'èxit actual del saló només és possible si s'analitza l'evolució d'aquesta fira durant la seva existència. «Al Saló del Còmic del 1995, juntament amb els editors, vam veure que el manga estava agafant molta força», explica Santamaria. Eren anys d'èxit clamorós de Dragon Ball, d'edicions de Doraemon, Alita, Bateadores, Ranma 1/2 o Kimagure Orange Road, d'àlbums Panini i de trobades al Mercat de Sant Antoni. Els acostaments anteriors (al Saló del Còmic del 1992 es van arribar a repartir... ¡40.000 fotocòpies de Dragon Ball!) van ser un èxit, i posar en marxa el saló, amb l'ajuda del Consolat del Japó a Barcelona, va ser «una decisió molt encertada», segons Carles Santamaria.

Es va escollir el mateix recinte que el del còmic, l'estació de França. I l'aficionat va respondre a aquells primers tres dies de fira. «Des del principi vam veure que el públic era una mica diferent del del còmic. Amb internet encara molt incipient, es movien molt més per obtenir material japonès, demanaven més activitats al saló (karaoke, disfresses)... «Les editorials locals ens deien que al Japó no entenien per què hi havia tanta afició aquí», afegeix.

Tres mesos després d'aquell primer Saló del Manga va arribar un altre punt d'inflexió per al sector: el 22 de gener del 1996 s'estrenava al Canal 33 Manga!. «Emetre anime fora de l'horari infantil va ser tota una revolució. Molta gent va descobrir gràcies al programa aquesta afició i la cultura japonesa», assenyala Óscar Valiente, llavors director i presentador del programa de televisió i avui director general de Norma Editorial. Durant tres temporades, es van emetre clàssics i es van descobrir nous títols, sempre intentant «explicar a l'aficionat què era el que estava veient». «Comprendre el que va significar el programa avui dia, amb internet, és molt difícil. Però estem parlant d'una afició atomitzada, que s'intercanviava coses per correu ordinari», compara Valiente.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El Saló del Manga es va convertir en el punt de trobada. Any rere any va anar guanyant pes, i en la tercera edició (7.000 visitants) es va mudar a La Farga de l'Hospitalet, on n'ocupava només una part. Cada vegada hi havia més joves que anaven al saló, i els de més experiència hi seguien anant. Estrelles japoneses com Akemi Takada (2001), Yuu Watase (2002) o Masakazu Katsura (2006) van visitar la fira, i La Farga (12.000 metres quadrats) es va quedar petita. «Literalment, no hi cabíem. El 2012 vam decidir anar a Fira Montjuic», destaca Santamaria. I dels 65.000 visitants del 2011 es va passar, en només un any, a 112.000. L'any passat es va ampliar espai, però ni així es va evitar que el dissabte, el dia de més afluència, alguns aficionats haguessin de fer fins a quatre hores de cua per entrar-hi.

En aquesta edició s'ha tret l'escenari fora del recinte i s'han organitzat millor les cues. Però l'afició segueix creixent i Ficomic ja pensa en alternatives per a l'any que ve per si la festa del manga torna a trencar tots els rècords.