El cacic de l'esperpent

A contracorrent de la tempesta política que sacseja les relacions entre Barcelona i Madrid, el teatre aposta per reforçar connexions. Així ho han fet el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Centro Dramático Nacional (CDN) iniciant una beneficiosa col·laboració per a les dues parts. Mentre a la capital Josep Maria Flotats assaja la versió en castellà d'El joc de l'amor i de l'atzar, aquesta nit arribarà a la Sala Gran del gran teatre públic català Montenegro (Comedias bárbaras), el muntatge ordit per Ernesto Caballero, director del CDN, a partir de la trilogia (Cara de plata, Águila de blasón i Romance de lobos) de Ramón María del Valle-Inclán. Hi recalarà fins al 26 d'octubre.

Un elenc d'altres temps, amb 21 actors, encapçalat per Ramón Barea, escenifica l'ascensió i caiguda del cacic gallec Juan Manuel Montenegro, un «dèspota conscient que amb ell desapareix una manera d'entendre el món o un sistema de valors», resumeix el director i dramaturg madrileny. Ernesto Caballero ha condensat i remogut les tres peces del creador de l'esperpent per relatar el viatge expiatori del protagonista, fins a la seva immolació amb un grup de captaires.

L'espectacle arrenca amb les primeres escenes de Romance de lobos, quan l'altiu senyor cau del seu encabritat cavall una nit de tempesta. Turmentat per la culpa i per funestos presagis de mort, s'embarca cap a Flavia Longa, on acaba de morir la seva dona, Doña María. Durant la travessia evocarà en un flash back una vida desenfrenada i cruel, relatada pel clàssic en les altres dues obres. Desaparegut l'últim representant de la societat feudal, emergirà una nova era -la dels seus fills- encara més podrida, salvatge i banal. «S'acosta un món sense valors i ple de corrupció. Valle-Inclán era un visionari. És una obra molt actual», diu Caballero.

Notícies relacionades

Eric Clapton tornarà a Barcelona el maig del 2026 després de més de 20 anys del seu últim concert a la ciutat

‘La hermanastra fea’, millor pel·lícula al festival de Sitges

El director del CDN ha optat per una estètica simbolista: un pont de pedra presideix l'escenari com a metàfora de les transicions temporals i vitals que s'esdevenen. «El pont és un símbol però en realitat estem en un espai buit on la vida la dóna la paraula i la música ajuda a crear les atmosferes», opina Barea, Premio Nacional de teatre 2013, que assegura que la versió que arriba a Barcelona està «més depurada i afinada» que la que es va representar a Madrid.

Per Caballero, el treball de Valle-Inclán aconsegueix transcendir el drama psicològic per proposar un teatre d'impacte i commoció amb personatges moguts per devastadores forces primàries. «Aquesta trilogia es basa en les sagues heroiques de la tragèdia grega, s'atura a beure en fonts lopesques i shakespearianes i acaba, després de recollir alguns postulats de l'òpera wagneriana, creant aquest gènere que coneixem com a esperpent», postil·la el director del Centro Dramático Nacional.