INAUGURACIÓ DE temporada alta
Sol Picó mira pel retrovisor
La ballarina recupera el millor de la seva carrera a 'One-hit wonders'
Sol Picó en una escena del seu aplaudit ’Bésame el cactus’. /
Una vegada superat l'ensurt d'un llamp que va estar a punt de destruir La Piconadora, el seu espai de creació al Poble-sec, la ballarina i coreògrafa Sol Picó (Alcoi, 1967) té ganes de celebrar els seus 20 anys de carrera amb el públic. Amb aquest objectiu ha reunit fragments o detalls dels seus espectacles més emblemàtics. Més enllà d'oferir una panoràmica sobre el seu recorregut artístic serveixen d'al·licient per reflexionar sobre el seu moment actual. ¿Què en queda d'aquella jove atrevida plena d'il·lusió que va estrenar a principis d'aquest segle Bésame el cactus? Aquesta és una de les preguntes que la seva creadora es planteja a One-hit wonders, espectacle en solitari on repassa els seus 20 anys de carrera. La seva nova creació obre demà el festival Temporada Alta a la sala La Planeta de Salt (Gironès), amb capacitat per a 170 persones. A partir de la setmana vinent recalarà al Mercat de les Flors.
«És un solo petit, íntim i fràgil. Tinc la sensació de posar tot el cor en el linòleum, tota l'emoció al servei de l'espectacle», va confessar ahir Picó. «Torno a enfrontar-me a les mateixes pors de sempre, al fracàs, al desamor i a la vida en general, però ja no com una joveneta sinó des de la rebel·lia del meu moment actual, protestant contra tot allò que temo», va afegir. Malgrat els seus 47 anys i que es qualifica de «senyora», segueix transmetent una gran energia després de comprovar que és capaç de tornar a interpretar peces antigues molt exigents físicament. «Era un repte saber si podria tornar a ballar certes coses. Però, de moment, puc mantenir el llistó que vull», admet. «El més difícil és sortir de marxa fins a les cinc del matí després d'una estrena com feia abans... Ara m'he de cuidar més. El cos ja no és el mateix, és obvi, així que quan acabi me n'aniré a l'hotel a recuperar-me».
La selecció de millors moments es basa en els espectacles Bésame el cactus, un solo que la va catapultar; passatges de La dona manca o Barbie-superestar (2003), centrat en clixés de l'univers femení; Paella mixta (2004), atrevida aproximació al flamenc d'aquesta explosiva creadora amb formació clàssica i contemporània; Memòries d'una puça (2012), la seva imaginativa resposta a la crisi del món actual, i D.V.A (2012), espectacle de carrer sobre l'erotisme.
Picó evita parlar de les penúries del moment actual, de la duresa de sobreviure de la dansa a Espanya, per més que Catalunya sigui puntera en contemporània. El balanç de la seva carrera «és positiu», assegura. Però poc després, confessa: «Sempre et queda el cuquet de pensar: Si hagués estat a París ¿hauria viscut millor?».
MENT AL DESCOBERT / A One-hit wonders Picó s'enfronta a si mateixa, no només a través de la dansa sinó també despullant la seva ànima, mostrant els seus dubtes al públic en petits monòlegs que responen a la veu en off de la seva consciència, interpretada per Ernesto Collado, amb qui firma la direcció . «Ell m'ha ajudat a dir el que volia, a crear uns textos a partir de la improvisació i de les meves emocions, una cosa nova per a mi», admet. «Encara que el procés de creació ha estat dolorós a vegades i ha caigut alguna llagrimeta, hem intentat mostrar-ho tot amb molta ironia, perquè val més riure't de tu i veure les coses amb una mica d'alegria», afegeix Picó. En escena compta amb la complicitat del seu fidel aliat Joan Manrique, «actor, maquinista i faquir».
Per a una creadora atrevida com ella, capaç de ballar amb els peus descalços, amb puntes o talons, entre excavadores, dones peludes, cactus o espases, el pròxim repte és posar en solfa una ambiciosa creació amb vistes al Grec 2015. El projecte, «encara en fase embrionària», anirà sobre «que poc que ha evolucionat la dona en molts països d'aquest món malgrat estar en ple segle XXI». Els seus intèrprets seran primeres espases de la dansa internacional com Shantala Shivalingappa, Kaori Ito, de la companyia d'Alain Platel, Minako Seki, especialista en butoh. «Totes han hagut de venir a Europa per fer carrera. Cap ha aconseguit desenvolupar-la al seu país», destaca Picó, l'única d'elles que sí que ho ha aconseguit.
