Policia desarmat

No havíem parlat encara de les aventures pel món de Pablo Vadillo, caporal de la policia municipal de Barcelona. La cadena Cuatro l'està impulsant per Llatinoamèrica perquè ens ensenyi com treballen altres cossos policials. És una tasca meritòria la seva. I perillosa. L'hem vist submergit en els inferns de la delinqüència del Perú (Lima), de Veneçuela (Caracas), d'Hondures (San Pedro de Sula). Acompanya les patrulles locals. El més fort és que Vadillo va desarmat. ¡Ah! Un policia sense arma és com un genet sense cavall. Però la seva tasca com a acompanyant és lluminosa: ens ensenya no només la terrible i constant criminalitat en aquestes ciutats, sinó que constata -i constatem- el desgavell, la improvisació, la falta de mitjans, o sigui, el desastre, per dir-ho ras i curt, d'aquests cossos policials als quals acompanya. La narració de Vadillo és en primera persona. Ell protagonitza els reportatges. És un tipus de reporterisme diferent del que practica, per exemple, Jon Sistiaga, que ens acaba d'oferir a Canal+ un terrible treball titulat No es país para mujeres sobre l'apartheid, la marginació, les tortures, les violacions, els assassinats, que pateixen les dones a l'Índia, pel mer fet de ser dones. Vadillo no és reporter; Vadillo és un policia que reflexiona sobre la marxa sobre la delinqüència i, sobretot, sobre les condicions i les actuacions policials. Exerceix de protagonista. És l'estrella, és veritat. Però no hi ha impostura en la seva feina. No és Samanta Villar fent teatre. El cas de Vadillo és real. S'hi juga el físic. I fa una útil reflexió sobre el seu món, el món de la policia. M'agradaria que després del seu periple per Llatinoamèrica ens fes el mateix aquí, a Espanya. Un policia reflexionant i mostrant la problemàtica, la circumstància, de la policia del seu propi país. Podria començar a la tanca de Melilla. En aquell filat de ganivetes sembrat de concertines, amb éssers humans penjats d'ell, intentant escalar-lo. O en els desnonaments.

¡Ahh! ¿Què deu sentir un policia, un número ras, quan ha d'acatar l'ordre d'arrencar de casa seva un humil matrimoni de 70 anys perquè no li ha pagat una lletra a un banc? ¿Què pensa aquest policia quan li ordenen carregar? ¿Com es remou la seva ànima? Potser molts no ho saben, però si un policia no acata una ordre, va a judici. Pot acabar a la presó. Ànims Vadillo. Aquí també tens material.