Joan Vinyoli, traduït una altra vegada al castellà

Un últim fruit de l'Any Vinyoli: La mano de fuego, l'antologia abocada al castellà pel poeta i traductor argentí establert a Barcelona des de l'any 1981 Juan Carlos Gentile Vitale i amb pròleg del comissari de la commemoració, l'escriptor Jordi Llavina. No es tracta que Vinyoli no estigués traduït al castellà. Al contrari, Vinyoli va ser el primer escriptor en català que va rebre el Premio Nacional de Poesía i, potser amb Gabriel Ferrater i Salvador Espriu, el que més acollida va trobar fora de Catalunya gràcies a la feina de traductors com Carlos Marzal, Enric Sòria, José Agustín Goytisolo, Vicente Valero i María de Luis, i als elogis d'advocats de la seva obra com Juan Luis Panero. No obstant, la nova antologia té per als seus editors, Candaya, que amb aquest llibre tornen a la poesia, tot el sentit.

GIRA DE PRESENTACIONS / El llibre acabat de publicar serà l'excusa per presentar l'obra de Vinyoli a cinc ciutats espanyoles (Saragossa, Sevilla, Conca, Múrcia i la Corunya) i cinc països de l'Amèrica Llatina (Mèxic, Argentina, Perú, Veneçuela i Xile), amb el suport de cinc escriptors locals admiradors de la seva obra en cada escala (en total, 50).

«Es tracta -afegeix Olga Martínez- d'un llibre molt meditat, un Vinyoli essencial, amb 33 poemes seleccionats perquè el lector pugui descobrir tota la seva trajectòria poètica, des de la poesia més mística, que l'emparenta amb Miguel Ángel Valente o María Auxiliadora Vázquez, fins a la poesia més realista dels anys 50 a 70, encara que amb capacitat de transcendència, i la seva poesia final,

més existencial, més en lluita amb la vellesa i la mortalitat». «És un gran poeta europeu, de la talla de Montale, Elliott o Pessoa», manté Vitale,

que se sent «orgullós» que Vinyoli pugui llegir-se amb la seva veu en el món hispà. Una veu que ha partit d'una traducció més aviat literal,

sense els esculls d'haver de respectar formes mètriques i rimes rígides

però dificultada per algunes expressions com copa flairosa de resclum. «Que llancem una iniciativa com aquesta amb la vista posada a

Espanya i a l'Amèrica Llatina, i que Candaya mantingui la línia d'introduir grans noms de la literatura

llatinoamericana desmenteix el

tòpic que no hi ha sensibilitat envers la literatura en espanyol a Catalunya: l'experiència ha estat la contrària,

Notícies relacionades

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

L’amistat, posada a prova

on més bona receptivitat hem tingut ha sigut entre els llibreters, es-

criptors i mitjans catalans», explica l'editora.