Mor el xef Jean Luc Figueras

Jean Luc Figueras, el prestigiós xef del Mercer de Barcelona, ha mort. Un altre cor que s'ha parat en el món de l'alta gastronomia catalana. Jean Luc Figueras va morir dimecres a la nit en una habitació d'hotel a Turquia. Estava treballant amb part del seu equip a Antioquia. A càrrec del restaurant Mercer de Barcelona, Figueras va aconseguir gran rellevància com a xef del restaurant Blanc de l'Hotel Mandarin de Barcelona, responsabilitat que va deixar fa poc més de dos anys. Amb 56 anys, el cuiner va aportar el seu gra de sorra a exalçar la gastronomia catalana al món.

El xef --d'origen francès però establert a Catalunya fa anys-- és considerat una peça clau de la història de la cuina barcelonina moderna, per la seva creativitat i instint en els fogons. En el seu estil destacava la simplicitat tècnica i el realçament de sabors, fruit de l'experiència laboral acumulada durant tota la seva vida en prestigiosos restaurants de la ciutat. 

Notícies relacionades

Bad Gyal farà un tercer concert al Palau Sant Jordi de Barcelona

Els catalans amb subscripció a plataformes digitals es disparen en tres anys fins al 78%

La direcció de Mercer Hotel Barcelona i els membres de l'equip del restaurant Mercer Jean Luc Figueras i Le Bouchon han emès un comunicat en què lamenten "profundament" la defunció.

ESTIL QUE PREMIAVA EL SABOR I LES TEXTURES

Figueras formava part d'aquest elenc de creadors gastronòmics coneixedors del negoci i sobretot del gust dels clients actuals. Al Mercer el seu estil ha marcat amb creacions envoltades de vidre (literal), d'aquelles que fa llàstima desestructurar però que a la primera queixalada fan oblidar els rubors inicials. I és que iniciar un àpat de l'estil de Figueras amb un bombó de fuagràs amb xocolata blanca, seguir amb una mussaca aromàtica, complementar-ho amb pasta que atresora ostres, peu de porc i polenta de panses, afegir al menú peix de roca i porcell ibèric (un darrere l'altre) i liquidar la festa amb postres de nivell (xocolates habituals com a protagonistes) suposa un exemple d'aquesta interpretació gustativa i de textures d'un xef sempre inquiet en la batalla per delectar amb delícies i estar a la màxima altura en un mercat gastronòmic català de primera divisió.