Univers Lou Reed
El director Andrés Lima porta al Romea el poètic i devastador món de 'Berlin' en un muntatge amb Pablo Derqui i Nathalie Poza
Pablo Derqui, en primer terme, en una escena de l’obra, amb l’ombra de Nathalie Poza darrere. A sota, portada de ’Berlin’. /
Lou Reed (1942-2013) va llançar Berlin el 1973. El disc conceptual en què desgranava la relació entre Caroline i Jim va ser un fracàs comercial que, malgrat tot, ha adquirit la categoria d'obra d'art. A partir de dimarts, aquell disc que mostrava el costat salvatge de la vida a través d'una tràgica història d'amor cobrarà nova vida al Teatre Romea, convertit en un muntatge teatral sota la direcció d'Andrés Lima. El director de la companyia Animalario s'inspira en l'univers underground del disc ambientat en un Berlín imaginat (el rocker no havia visitat la ciutat quan el va crear) per orquestrar un collage en què la música dialoga amb el teatre i les videoprojeccions.
Desde Berlín. Tributo a Lou Reed s'estrenarà el dia 9 i estarà al Romea fins al 19 d'octubre. Després realitzarà una petita gira abans de recalar a Madrid. «És un espectacle fet des del cor, com el rock del mateix Lou Reed», va destacar ahir Lima. Defineix la seva nova creació com «un poema visual, un poema d'amor que no defuig la mirada del costat fosc de la vida». I afegeix: «Si algú ha viscut una història d'amor intensa es veurà reflectit en aquesta obra».
El seu treball ha consistit a mostrar les històries que conté el disc d'una altra forma. Ara només espera que el públic hi connecti. «És un repte començar amb un muntatge d'aquestes característiques», va reconèixer ahir Borja Sitjà davant la seva primera temporada al capdavant del Teatre Romea.
ACTORS I MÚSICS / Els actors Nathalie Poza, que en l'obra canta diverses peces al piano, i Pablo Derqui, que desenfunda la guitarra en alguns moments, encarnen Caroline i Jim. Junts tocaran el cel i baixaran a l'infern. Viuran moments magnífics però també terribles en un món on es barregen drogues, diversió, prostitució, violència i depressió. «La història és molt bèstia. Si només escoltes les cançons del disc, són molt boniques, però si tradueixes les lletres, veus que són d'una tralla tremenda», destaca Derqui, que compara el cru lirisme de Reed amb el de poetes maleïts com Rimbaud i Baudelaire.
«Aquí no val pensar. Has de llançar-te a l'abisme com en un bon concert», assenyala Nathalie Poza. Per a ella, interpretar Caroline és un somni fet realitat. Mai fins ara havia pogut unir la seva passió per la música i el teatre en escena. «Jo vaig descobrir Berlin als 11 anys, quan el meu germà gran el va posar. I em va enganxar. La forma de cantar de Lou Reed és pura interpretació i m'agrada amb veu de dona», comenta Poza, que també s'ha inspirat en Patti Smith, a qui també admira. «Espero que aquesta no sigui l'última vegada que faig música en escena. Crec que es podrien fer moltes més coses amb la música de Lou Reed, amb altres discos».
ESCRIT A SIS MANS / El text de l'obra ha estat escrit a sis mans pel mexicà Juan Villoro, el madrileny Juan Cavestany i el català Pau Miró. «El director ens ha donat molta llibertat. Ell tenia l'estructura del text dissenyada i ens va demanar que escrivíssim escenes imaginant determinades situacions o a partir de cançons del disc», diu Miró, que mai abans s'havia submergit de ple en l'univers de Berlin. «És un disc que captiva perquè és preciós i a la vegada fosc i tendre; trist i lúcid».
Notícies relacionadesLa música de Reed ha estat adaptada per a aquesta creació per Jaume Manresa, d'Antònia Font, responsable també d'algunes peces originals. L'espectacle obre amb les notes de Berlin, primera cançó del disc, i acaba amb l'última, Sad song. També s'inclouen versions de Perfect day, Vanishing act i Heroine. «Ha sigut un repte intentar trobar un so que casés amb el de Lou Reed, fet amb coratge però des de la senzillesa», reconeix Jaume Manresa.
Les videoprojeccions, que s'utilitzen sovint per desdoblar els actors en escena, jugar amb les seves ombres o reflectir els ambients en què es mouen, són obra de Miquel Àngel Raió. «Aquest és un viatge interior que surt de les vísceres. Les imatges ajuden a ficar-nos dins de l'espectador», destaca Lima. Les filmacions es projecten a les parets de l'habitació de Caroline i Jim, presidida per un gran llit i un tocadiscos portàtil. El seu univers.
