Peret és Peret, i no hi ha ningú igual

La certesa de la mala notícia va ballar una estona entre diferents mitjans, però ara ja no hi ha marxa enrere: Peret ha mort. És moment per al record, i el lament. Però demà comença una nova etapa. Una pèrdua d'aquesta magnitud sempre obre nous camins. Per començar, la rumba catalana ha passat de monarquia a república en uns instants. No hi ha ningú a la seva altura i si podem escollir, els rumbers optarem per la república. Peret és Peret, i no hi ha ningú igual.

Dit això, també és moment per fer balanç, recuperar, revisar i estudiar el seu llegat. La seva carrera discogràfica es remunta al 1963, i la seva dedicació artística va començar molt abans, als anys 40. Pel que fa a longitud, aquesta trajectòria és inabastable, però és encara més immensa si tenim en compte la intensitat amb què l'ha viscut i la seva capacitat de treball. A més, la seva creativitat i estil han inspirat artistes de tota mena, procedència i edat. La seva projecció i influència és totalment transversal. Per això la notícia ha recorregut tot tipus de canals i altaveus.

Analitzar a fons la seva obra

Notícies relacionades

La rumba perd el rei

Una icona de la cultura popular

A més de la família, els amics i tota la comunitat gitana, Peret també deixa òrfena l'entitat Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), que presidia de forma honorífica des del 2009. Aquest col·lectiu agrupa gran part dels artistes de rumba catalana de l'actualitat, així com un gran grup de persones interessades, dedicades o aficionades a aquesta música de casa nostra. Amb el seu apadrinament, l'entitat ha aconseguit valorar el seu llegat i el de molts artistes. Però encara ens queda feima per fer, sobretot a aquells que ens agrada gratar en la història musical. Cal documentar, catalogar i analitzar a fons la seva obra; apreciar i explicar el seu talent; i ponderar l'impacte i la projecció d'un dels artistes més internacionals del nostre país.

Avui ja no comptem amb la seva presència, però recordem la seva figura. No podrem disfrutar dels seus directes, però ens queden les seves cançons i els seus discos. No ens guiarà més, però ens deixarem inspirar per la seva creativitat i determinació. Pere Pubill Calaf ha mort, però Peret continua viu.