"La rumba és molt nostra. La sardana no ho sé"

Després de participar al Concert per la Llibertat i abans del recital inaugural de la Mercè del 2013 que va protagonitzar amb Los Manolos, Jordi Bianciotto va fer l'última entrevista de Peret per a EL PERIÓDICO. Aquest n'és un extracte.

-L'altre dia va dir que «hi ha moltes músiques, però n'hi ha una que és la nostra». ¿Quina és? 

-Ho vaig dir perquè hi ha nens molt guapos, però el teu és el teu, ¿oi? ¿Quina és la nostra música? La rumba és molt nostra. La sardana no ho sé. Jo diria que la rumba ho és més.

-Es refereix a la rumba catalana. 

-És clar, és que l'altra no és nostra.

-Hi ha una rumba flamenca. 

-Aquesta tampoc és nostra. La nostra és la que parla de l'escudella i la carn d'olla, de Barcelona, del gitano català... Hi ha una rumba que expressa picardia, i una altra que et fa pensar...

-¿I protestar? 

-Molts cantants han acabat reconeixent que durant la dictadura era Peret qui colava missatges de protesta. Com, per exemple, a El mig amic...

-«I enredant per allà, i enredant per aquí...»

-Aquí dic que el personatge de la cançó «inclús havia venut trajos a  algun guàrdia civil». Això no podia passar la censura. Jo crec que no ho van entendre en català i va colar.

-També va dir que a qui només li agrada un tipus de música és que no li agrada la música.

-Només hi ha set notes. És com jugar al dòmino: hi ha unes fitxes limitades. Una música no és millor que una altra. A mi m'agrada la rumba catalana, però també moltes altres coses.

-¿I el rock?

-La rumba és rock. El ritme és aquest.

Notícies relacionades

La rumba perd el rei

Una icona de la cultura popular

-¿S'ha sabut vendre? 

-No m'he venut mai. Sempre m'han comprat. Si tens èxit has de donar gràcies al públic.