Lenin, la gran arma alemanya

El 16 d'abril de 1917, Lenin va arribar a Petrograd (nou nom de Sant Petersburg des de l'agost de 1914), on una multitud l'esperava. La revolució ja tenia líder i, paradoxalment, havien estat els alemanys els que l'havien portat allà des de Suïssa. ¿Per què ho van fer? La resposta està en la situació creada a Rússia pel final de la monarquia.

Quan el 1894 Nicolau II va accedir al tron, el seu imperi de 184 milions d'habitants vivia tensions importants: els liberals volien limitar el gran poder del tsar; els pagesos tenien fam de terres, ja que 30.000 terratinents posseïen la meitat de les disponibles; la industrialització, concentrada en poques zones, es finançava amb inversions estrangeres i impostos del camp. En aquest marc, quan Rússia va perdre la guerra davant del Japó el 1905, va cristal·litzar una primera revolució. El tsar la va conjurar autoritzant la constitució d'una Duma o parlament, sense liberalitzar el seu règim.

FAM I VAGUES / El rumb desastrós de la Gran Guerra va agreujar la situació i a inicis de 1917 es va estendre un clima revolucionari: la inflació va coincidir amb un hivern molt dur i amb escassetat de menjar, les vagues van créixer, la producció va caure el 50% i les desercions van augmentar a l'Exèrcit. El 12 de març, la Duma va formar un Govern provisional, alhora que es va constituir un poder assembleari paral·lel, el Soviet d'obrers i soldats. El primer representava una vuitena part de la població, la que tenia dret al vot; el segon posseïa un enorme arrelament social. Sols un membre del Govern, Alexander Kerensky (responsable de dirigir la guerra), ho era també del Soviet. Nicolau II va haver d'abdicar en el seu germà, el gran duc Miquel, que va renunciar a la Corona i va posar fi a la monarquia. Va ser llavors quan Lenin va arribar a Petrograd en un tren d'un sol vagó facilitat pels alemanys. Aquests preveien que els bolxevics o socialistes radicals podien provocar disturbis a la rereguarda russa. Malgrat els seus 17 anys a l'exili (des del 1900 només havia estat mig any al seu país, entre 1905 i 1906), Lenin va sintonitzar amb la població amb les seves Tesis d'abril, plasmades en la consigna «pa, terra i pau».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Els fets van jugar a favor seu: al juliol va fracassar una ofensiva russa; al setembre els alemanys van ocupar Riga; i un general reaccionari, Lavr Kornilov, va efectuar un cop d'Estat que els bolxevics van impedir. La fràgil posició en què va quedar el Govern provisional va obrir les portes a la presa del poder per aquells: «Ha arribat l'hora d'un duel a mort entre la revolució i la contrarevolució», va afirmar Trotski a l'octubre. Finalment, el 6 de novembre van ocupar els centres vitals de Petrograd i el Palau d'hivern. La revolució havia triomfat.

Els bolxevics necessitaven la pau com fos, per lluitar contra els seus enemics a Rússia, i el març del 1918 van firmar el tractat de Brest-Litovsk amb els alemanys, en què els cedien 2.600.000 quilòmetres i 62 milions d'habitants. Però al novembre, el ressò bolxevic va retronar a Berlín, on una revolució va acabar amb la monarquia. Segons l'assagista Sebastian Haffner, quan Alemanya va portar Lenin a Petrograd va firmar un «pacte amb el diable» i, com en el Faust de Goethe, ho va pagar amb la seva ànima.