Al llit amb Montaigne

Al catedràtic de Literatura del Collège de France Antoine Compagnon li van proposar un estiu parlar uns minuts cada dia sobre els Assajos de Michel de Montaigne a l'emissora de ràdio France Inter. En ple estiu, al matí, aprofitant que el concurs cultural Le jeu des mille francs estava de vacances. Va acceptar el repte, però, a més a més, les seves 40 breus conferències es van convertir en 40 capítols d'un llibre que, inopinadament, ha arribat a vendre 100.000 exemplars a França.

Sense arribar a aquestes xifres, la traducció que se n'ha fet al català, titulada Quaranta nits amb Montaigne (Blakie Books), està funcionant molt raonablement, i ara acaba d'arribar a les llibreries en castellà Un verano con Montaigne (Paidós), amb un títol que tradueix literalment l'original francès.

Els editors en català argumenten que una dosi de Montaigne cada nit, i millor amb una tisana a la mà que en plena canícula, és la posologia més adequada. «Alguns em van retreure que un estiu era massa curt, que hi havia d'haver Montaigne per a totes les estacions. Quaranta nits tampoc està malament: se suposa que aquest llibre no s'ha de llegir de cop, sinó meditar», admet Compagnon.

Però a l'escriure'l, ¿va pensar més a anotar reflexions que il·lustressin el lector de Montaigne, o incitar el no lector a descobrirlo? «L'objectiu és que el lector, després de llegir el llibre, tingui la intenció d'acostar-se a Montaigne, convidar els que l'han llegit a l'éscola i no ho han tornat a fer mai més perquè tornin a llegir-lo i reflexionin», respon. És clar que la lectura de Montaigne, a Espanya, no forma part del bagatge més habitual a les escoles espanyoles. Una cosa que a Compagnon no li acaba de semblar malament: «L'ensenyament escolar el que fa és avorrir el lector, més que animar-lo».

Els seus capítols no tenen aspiracions de contenir pastilles de saviesa aplicables a la vida moderna. «Aquest llibre no és per explicar l'actualitat; jo sóc professor i en l'ensenyament sempre es navega entre evitar l'anacronisme i acostar un tema a l'actualitat per interessar, però jo desconfio de qui ho fa. Intento escoltar Montaigne en el seu temps, com a acadèmic. Però l'èxit del llibre demostra que la gent s'hi interessa no només per entendre el Renaixement, sinó també perquè reconeix les seves preguntes. La nostra sensibilitat contemporània -afegeix- es reconeix en el seu dubte, en la seva desconfiança, en la seva visió relativista de la realitat».

Però al seu pròleg a l'última edició dels Ensayos, publicat per Acantilado, Compagnon deia que les grans lliçons de Montaigne avui dia eren els seus missatges de «tolerància i llibertat». ¿Què pensaria de la situació política actual? «Crec que Montaigne és el model del moderat, és un centrista, encaixaria en la tradició del republicanisme radical d'entreguerres en temps de fanatisme i lluites civils. La tradició política de Montaigne no està precisament present en el panorama de les últimes eleccions», respon Compagnon.

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

¿Preocupat pels resultats de Le Pen que va aconseguir en les últimes eleccions europees? Diu que no gaire, però perquè hi ha temps de revertir la situació d'aquí als pròxims comicis presidencials i parlamentaris.

L'autor de Los antimodernos no creu que aquest qualificatiu pugui ser aplicable al Front Nacional, i a les inquietuds dels que el voten. «No, perquè quan vaig desenvolupar aquesta idea de l'antimodernitat considerava que els antimoderns eren individus atrapats en el món modern, no eren reaccionaris tradicionalistes, sinó que, per a mi, van ser els moderns lúcids. Una mica com Montaigne».