Steve Hackett: "A Genesis volíem fer música sense regles"

Guitarrista de Genesis entre el 1971 i el 1977, Steve Hackett va participar en la majoria de les obres clàssiques d’aquest grup britànic, quan la seva proposta s’enquadrava en el rock progressiu, amb Peter Gabriel a les seves files i abans de la reconversió comercial que va experimentar els anys 80. Autor d’una vintena de discos en solitari, Hackett gira ara la vista enrere a 'Genesis revisited', un espectacle que recorre aquells àlbums en els quals va prendre part, i que mostra aquesta nit, acompanyat per una banda, al BTM (21.30 hores). 

--En la seva obra individual hi ha dos discos, del 1996 i el 2012, amb revisions de Genesis. ¿Què l’ha impulsat a treure ara aquest material de gira? 

--Vam gravar aquells àlbums de Genesis fa molt de temps, i a tots els músics que hi vam intervenir sempre ens ha semblat que alguns aspectes de les gravacions podien ser millorats, o reinterpretats, i això és normal. La meva intenció amb 'Genesis revisited' ha sigut reprendre aquelles cançons expandint la paleta de colors i afegint-hi matisos. 

--¿És injust que un músic amb més de quatre dècades de carrera segueixi sent recordat per allò que va fer quan tenia vint anys? 

--Va ser una època intensa i productiva. Genesis era una banda no només de músics sinó també de compositors, i les cançons eren fruit d’una relació competitiva entre nosaltres. Peter Gabriel em va parlar d’això quan vaig entrar al grup. Volíem fer una música sense regles, i crec que, escoltats ara tots aquells àlbums, en la distància, la sensació és molt satisfactòria. 

--Genesis va ser un dels noms clau del rock progressiu. ¿Prestaven atenció a altres grups de l’escena o o els miraven de reüll? 

--Entenc l’etiqueta de progressiu com a música lliure, sense regles, capaç d’absorbir influències de molts gèneres sense pensar si és correcte o no. Nosaltres no pensàvem que estiguéssim fent música d’un estil o escena concrets. I és clar que ens fixàvem en el que feien altres grups; hi havia amistat amb membres de Yes o King Crimson. Aquests últims ens van influir en l’ús del 'mellotron', un instrument en el qual ja m’havia fixat escoltant 'Strawberry fields forever', dels Beatles. Sempre he pensat que els Beatles van preparar el terreny per a la música progressiva. 

--El repertori de 'Genesis revisited' conté cançons d’aquells discos en proporcions equitatives: tres de 'Nursery crime', tres de 'Foxtrot', tres més de 'Selling England by the pound'... ¿El prestigi d’aquest grup no es basa només en un àlbum? 

--Crec que sí i, en bona part, el repertori respon a les predileccions dels fans. Per això inclou 'The Knife', de l’àlbum 'Trespass', en el qual no vaig tocar, tot i que la vaig interpretar moltes vegades en els concerts. 

--Els 70 van ser els anys daurats del 'guitar hero', però vostè no ho era. El seu estil sempre va ser més discret i integrat en les dinàmiques del grup. ¿Li semblava que alguns col·legues tendien al narcisisme? 

--El meu estil va estar influït tant pel blues com per la música clàssica, en particular la barroca. Escoltar Andrés Segovia, quan jo era molt jove, tocant Bach, va ser revolucionari. I més tard, Paco de Lucía. Quan vaig entrar a Genesis, ells no buscaven un 'guitar hero', sinó un músic que encaixés en el seu so.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

--Aquesta gira, ¿creu que és el més pròxim que hi haurà a un concert de Genesis amb la seva formació clàssica? 

--Això no es pot saber mai, tot i que fa anys de l’última vegada que vam parlar d’aquesta possibilitat, i les converses van quedar en un no res. No crec probable que passi.