Els Max de Juan Diego Botto

Un trozo invisible de este mundo, impactant text sobre la immigració i l'exili, és la millor obra del 2013. Així ho van dictaminar ahir els premis Max, atorgats per la Fundació SGAE, que van exalçar la peça escrita per Juan Diego Botto davant les dues obres catalanes que optaven al màxim guardó: Barcelona, en què Pere Riera narra l'amistat entre dues dones sota els terribles ressons dels bombardejos del 1938, i Forests, adaptació de Marc Rosich de diferents textos de Shakespeare que va dirigir Calixto Bieito. La imposició d'Un trozo invisible de este mundo -que era favorita de la nit amb sis nominacions, de les quals quatre es van convertir en estatuetes (millor obra, actor, autor revelació i disseny d'il·lumi-

nació)- no va implicar, no obstant, la derrota de les peces catalanes. Barcelona aspirava a cinc i se' n va endur dues: autoria teatral (Pere Riera) i actriu (Emma Vilasarau). Mentrestant, Forests, que aspirava a quatre Max, en va conquistar dos: escenografia (Rebeca Ringst) i composició musical (Maika Makosvski).

Amb Jimmy Barnatán de mestre de cerimònies, la vetllada va transcórrer amb un to cridaner que va ser gairebé insuportable. Ningú va poder veure la cara del ministre José Ignacio Wert dins del Circo Price de Madrid perquè el titular de Cultura, igual que als Goya, va causar baixa a la cerimònia, amb un sistema de selecció que va canviar. No hi va haver votació del gremi sinó que es van crear tres comissions (Madrid, Catalunya i resta) per elegir els 32 candidats, dels quals van sortir els finalistes escollits per un jurat.

Si hi hagués anat, el ministre Wert hauria vist com Juan Diego Botto sortia per la porta gran. L'actor es va endur la poma emmascarada (forma que tenen els Max) a la millor interpretació masculina i va guanyar Pedro Casablanc, per Tirano Banderas, i Francesc Orella, per Un aire de família. Botto, a més, es va endur una gran alegria al veure com els Max el premiaven per ser el millor autor teatral revelació.

IMMIGRACIÓ A ESPANYA / Dirigida per Sergio Peris-Mencheta, Un trozo invisible de este mundo -que es va estrenar al Matadero (Madrid) i a Barcelona es va veure al Lliure- està escrita per Botto, que plasma en la peça cruels històries sobre la immigració a Espanya i l'exili argentí, un drama que el mateix actor coneix de primera mà.

Peris-Mencheta, no obstant, no es va endur la poma emmascarada a què aspirava per la direcció d'Un trozo invisible de este mundo. Aquesta va anar a parar a les mans de Carles Alfaro per El lindo Don Diego. Alfaro, a més, es va endur juntament amb Rodolf  Sirera el Max a la millor adaptació, i va vèncer Marc Rosich, que també aspirava a guanyar en aquesta categoria amb Forests.

Si Barcelona, un dels grans èxits del curs teatral passat del TNC, no li va poder robar el Max a Un trozo invisible de este mundo sí que va robar dues pomes més. Una d'elles va ser la d'Emma Vilarasau, que comparteix protagonisme a l'obra amb Míriam Iscla. Totes dues donen vida a dues dones d'una família burgesa de la zona alta de la capital catalana que lluiten contra vent i marea per la seva amistat en plena guerra civil. «Abans dels assajos, només llegint l'obra ja ens vam emocionar totes dues», va confessar Vilarasau -que no va poder assistir a la gala- l'octubre de l'any passat, quan l'obra es va reposar al Goya. L'actriu va aconseguir imposar-se a les altres dues veteranes aspirants al premi: Kiti Mánver, per Las heridas del viento, i Julieta Serrano, per El malentendido.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

PERE RIERA S'IMPOSA A MILLÁS / L'altre Max que va conquistar Barcelona va ser el de Pere Riera (millor autor), que es va imposar a Juan José Millas, per La lengua madre, i Esteve Soler, per Trilogía contra el progreso, contra el  amor y contra la democracia.

Respecte a la categoria de dansa, els vencedors de la nit van ser Israel Galván (millor coreografia i millor actor per Lo real, que es va endur la poma al millor espectacle de dansa) i Eva Yerbabuena, per ¡Ay!, que es va imposar a Sol Picó (Memòries d'una puça).