09 jul 2020

Anar al contingut

Reunió de tres figures carismàtiques de la cançó i el pop

Sisa, Oliver & Portet Un món paral·lel

El singular trio, batejat com a Col·lectiu Eternity, mostra la seva aliança aquesta nit al Festival del Mil·lenni

El recital ofereix una selecció de cançons dels tres autors ampliada respecte a l'estrena del Mercat de Vic

JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA

Els supergrups tenen mala premsa: se'ls atribueixen motivacions més financeres que artístiques, i solen acabar implosionant en una bonica tempesta d'egos. Però el cas de Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver sembla diferent. «No se'ns va passar pel cap ajuntar-nos per ampliar públic, ¡més aviat ens agradaria començar a limitar-lo, perquè no donem per a tant!», assegura Oliver. «I nosaltres ja ens vam barallar abans de començar. Ens vam insultar i gairebé ens vam agredir amb les guitarres, i després vam dir: 'Ara ja no ens queda cap més remei que fer-nos amics una altra vegada i produir alguna cosa'», afegeix Sisa.

Van estrenar el grup al Mercat de Vic, al setembre, i ara han sortit a la carretera amb un recital ampliat que avui oferiran a l'Auditori (21.00 hores, Festival del Mil·lenni). Un concert que reuneix cançons de les carreres solistes dels tres implicats, amb mostres com El fill del mestre (Sisa), Homes i dones del cap dret (Portet) i Hansel i Gretel (Oliver), entre la vintena de títols escollits, amb el suport de dos músics, Antonio Fidel (baix) i Xarli Oliver (bateria). Sobre la marxa han triat un nom artístic, Col·lectiu Eternity. Va ser idea del mallorquí. «Em va fer gràcia per la seva pompositat, ja que la nostra unió és una flor d'estiu», explica, i Portet celebra que «això de col·lectiu té un punt intel·lectual de via estreta».

MÓN DE FELICITAT / Esbossar els aspectes teòrics que els uneixen és ficar-se en un embolic, però ells mateixos acaben revelant-los quan se'ls suggereix el que no són: ni cronistes socials ni cantautors de la quotidianitat. «Doncs no, jo em vaig fer músic per allunyar-me de la realitat», sentencia Portet. Els seus companys assenteixen. «Hi ha qui fa música per denunciar coses que li semblen greus i per intervenir-hi. És plausible. No és el nostre cas. Volem crear un món en el qual ens sentim feliços», amplia el guitarrista.

Oliver va més lluny i assegura que la realitat arriba a ser nociva en el seu equilibri creatiu. «Jo no tinc televisió, ni tampoc llegeixo diaris. Feia una columna sobre futbol en un diari de Mallorca i vaig haver de deixar-ho perquè seguir l'actualitat em feia infeliç. La meva tasca és crear un món paral·lel; un ideal de tranquil·litat, de felicitat». I pren la paraula el mestre Sisa. «Tenim vocació d'extemporanis dels contemporanis, de situar-nos a l'altre costat de la realitat primera». ¿Perdó? «Sí, tot obeeix al principi de la visió esfèrica. L'actualitat informativa és una reducció del temps i de l'espai, i això ens molesta molt. ¡No podem viure en una casa tan petita!». Portet tranquil·litza: «No volem ser estranys. Potser ho som, però no és el nostre propòsit».

Quan s'esmenta els noms de Sisa, Portet i Oliver,  la reacció automàtica de l'interlocutor sol ser esbossar un somriure. ¿Els fastigueja que, a vegades, se'ls pugui prendre de broma, com una colla d'excèntrics graciosos? «No, hi ha un punt d'humorisme en el que fem, i és el ciment que ens cohesiona a tots tres», sosté Portet, i Oliver apunta que «l'humor és un ingredient necessari per a la convivència». Sisa precisa que la ironia «és la quinta essència de l'humor», i que l'observa en moltes cançons dels seus companys.

Quan van tocar a Vic, Antònia Font encara no existia. Ara, amb el grup que ja ha passat a la història, Oliver segueix resistint-se a cantar peces del grup. «Entre les meves deu millors cançons, segurament set són d'Antònia Font, i sí que m'agradaria cantar Icebergs i gèisers, Robot...», confessa. Però ell mateix es dóna la rèplica. «Encara que la separació és definitiva, considero que les cançons encara no acaben de ser meves del tot, que eren d'un projecte compartit. No em sento en condicions de posar-me a cantar-les». També Sisa ha fet una vistosa renúncia, Qualsevol nit pot sortir el sol, absent en aquests concerts. «Sí, vam decidir no incloure-la», respon, lacònic. Una explicació raonable la dóna Oliver. «Pensem que Sisa està fent recitals del disc sencer Qualsevol nit..., i és bo que no es barregin les coses», explica.

En el recital hi ha duos, trios i assignacions creuades de les cançons. Portet canta un fragment de Sa núvia morta, d'Oliver; Sisa obre La rambla, de Portet; Oliver i Portet se citen a  Boletaires, de Sisa... I els agrada pensar que els públics naturals de cada un s'entrellacen. «A mi em fa il·lusió arribar al públic adolescent, que va a veure Joan Miquel. Jo em dedico a robar-l'hi, a segrestar-lo...», adverteix Sisa. «¡Amb una gran elegància!», fa broma Portet.

¿I fins on arribarà el Col·lectiu Eternity? «Fins a l'estiu que ve i, després, ho deixarem», anuncien sense titubejar. No hi haurà disc del trio, ni noves cançons fraternals teixides a sis mans. «Una cosa és un matrimoni, de tres, que són els millors, i una altra, tenir fills», sospesa Sisa. Compondre a tres bandes «és molt difícil», al·lega Portet mentre el cantautor galàctic dóna voltes a l'assumpte i acaba entreobrint una porta. «Encara que si ara baixés una nau extraterrestre, ens abduís, exercís la violència amb nosaltres i ens posés un xec amb diversos zeros... ¡Potser ho faríem!».