Dol en la poesia per la mort de Joan Vergés

L'acte al Palau Robert que la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) havia concebut com un lluminós homenatge a Joan Vergés, el poeta de la Nova Cançó, a qui han musicat artistes com Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Joan Manuel Serrat, es va convertir tristament, dilluns passat, en un inesperat adéu, protagonitzat pels seus versos, a l'escriptor català, mort aquest mateix matí als 84 anys; un comiat que es va repetir ahir, ja en la vetlla i la posterior missa, a la barcelonina basílica del Pi.

Del 1958 és Soledat de paisatges, el primer poemari de Vergés (Barcelona, 1928), que va arribar a exercir la Medicina i va rebre premis com el Joan Salvat-Papasseit (1965) amb El gos (on va mostrar un registre més irònic i sarcàstic), el Carles Riba (1968) amb La vida nova i el Ribas i Carreras dels Recull de Blanes (1986) amb el més líric Com un bosc silenciós. Un poeta «de la vida», com el va definir ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que va viure moments de silenci poètic durant les dècades dels 70 i els 80, tot i que la seva veu es va mantenir present en l'imaginari català a través de nombrosos cantautors, fins i tot els de generacions més joves, com Quimi Portet i Marc Parrot. La ILC el va acomiadar amb aquests versos seus: La Poesia és a la vora / Ara no sé si riu o plora.