Fernando Aramburu guanya el Biblioteca Breve

L'escriptor donostiarra Fernando Aramburu ha guanyat avui el Premi Biblioteca Breve 2014, que convoca l'editorial Seix Barral amb una dotació de 30.000 euros, amb la novel·la 'Ávidas pretensiones', una sàtira en què les Jornades Poètiques de Morilla del Pinar tenen un gran protagonisme.

Nascut a Sant Sebastià el 1959, Aramburu, autor de la trilogia d'Antíbula, el seu escenari literari imaginari i iniciada amb 'Los ojos vacíos' (2000), ha volgut fer amb aquesta obra un homenatge al gènere satíric. A 'Ávidas pretensiones', unes particulars jornades poètiques al petit poble de Morilla del Pinar tenen la seva importància, especialment pel que els seus participants són capaços de portar a terme durant tres dies entre les antigues parets del Convento de las Espinosas. Segons el jurat la novel·la és "una atrevida sàtira sobre una suposada societat literària escrita amb una gran mestria tècnica i un llenguatge singularment gràfic i vivaç".

Opinió del jurat

L'editora de Seix Barral Elena Ramírez ha explicat que a l'obra es narra el desenvolupament d'unes jornades poètiques en un petit poble perdut d'Espanya, que se celebren durant tres dies, en què els seus participants "tenen unes ganes de gresca tremenda i de prosperar, fent les barbaritats més grosses al contrari per poder brillar ells". Al seu parer, aquesta "poetada", tal com la denomina Aramburu a l'obra, "és una comèdia d'embolics tremendament divertida", reflectint uns dies "de deliri" amb molt d'alcohol i drogues.

La resta de membres del jurat han coincidit a dir que es tracta d'un títol paròdic en què destaca la seva "rica prosa en matisos", en paraules de Caballero Bonald, que "diverteix però és descarnada". "Jo la vaig acabar amb un somriure de cantó", ha apuntat Eduardo Mendoza. Per Pere Gimferrer, no obstant, si d'alguna cosa no tracta la novel·la "és de poesia o de literatura" perquè els diferents literats que hi apareixen "confonen la carrera literària amb la literatura i confonen, sobretot, la societat literària amb la literatura mateixa".

Somiar ser escriptor

Després de les paraules dels membres del jurat, Aramburu ha mostrat la seva alegria pel premi i ha rememorat que ja a la seva adolescència el seu principal somni era "ser escriptor", cosa en què encara, ha remarcat, segueix atrapat. Sobre l'obra, on apareixen citats autors reals com Pere Gimferrer o José Manuel Caballero Bonald, encara que "no per denigrar", ha dit que qüestions com la vanitat tenen el seu paper, però tot tamisat per l'humor.

Per a l'autor, que resideix a Alemanya, l'humor "és una necessitat vital", que li permet suportar certes situacions. "És sobretot un compromís amb mi mateix i per tancar certes ferides, és un dels assumptes més seriosos de la meva vida", ha consignat. Aramburu, en aquest punt, ha assenyalat que els "passatges jocosos" de les seves novel·les sol escriure'ls quan la seva situació personal és pitjor.

Humor

Per una altra banda, Aramburu ha revelat que un dels grans plaers de la seva vida és poder veure somriure la gent llegint els seus textos. "És com una rampa de gust i quan això es repeteix és si fa no fa com la felicitat. No em puc imaginar res millor que el riure, encara que reconec que el meu humor és amb freqüència una mica cruel, sense respectar certs àmbits de la vida humana, encara que tinc límits estrictes, perquè no faig humor amb la desgràcia dels altres, ni amb les víctimes i els seus agressors", ha subratllat.

Aramburu va iniciar la seva carrera literària des de la poesia, però va obtenir el seu primer premi, el Ramón Gómez de la Serna, el 1997 amb 'Fuegos con limón', on amb to satíric reflexionava sobre el grup CLOC d'Art i Desarte, fundat el 1977. L'autor fa anys que resideix a Alemanya, encara que segueix molt de prop l'actualitat espanyola, obsevant els seus molts tuits sobre la mateixa.

El 2002 va recopilar els seus textos breus a 'El artista y su cadáver' i el 2003 va arribar a les llibreries la seva tercera novel·la, 'El trompetista de Utopía', que el 2007 va ser portada a la gran pantalla per Félix Viscarret amb el títol 'Bajo las estrellas', que va obtenir dos premis Goya.

Cuiner de les seves novel·les, més que lector, segons ha comentat avui en l'entrega del Biblioteca Breve, és dels escriptors a qui els agrada corregir, posant especial atenció i compte en la llengua. Aramburu va tornar a connectar amb els seus lectors el 2005 per presentar-los 'Bami sin sombra', de nou al territori d'Antíbula.

ETA

Amb el llibre de relats 'Los pece de la amargura' va realitzar un recorregut per les vides de les víctimes i membres d'ETA, pel qual va ser guardonat amb el Vargas Llosa NH de Novel·la del 2007, el premi Dulce Chacón i el Premi Real Academia Española, del 2008.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

En la seva carrera, 'Viaje con Clara por Alemania' suposa un canvi de registre, i arriba a l'humor invertint totes les convencions de la literatura de viatges.

El 2012 va aconseguir el VII Premi Tusquets de novel·la per 'Años lentos', amb què torna al Sant Sebastià de la seva infància, i tanca un any més tard la seva Trilogia d'Antíbula amb 'La gran Marivián', en què un periodista investiga la recent mort d'una actriu, convertida en el rostre del règim.