L'alemany que va dir 'no'

L'«ull de l'huracà» de Cielo de plomo (Alianza) és el bosc de Krasny Yar, a la Ucraïna ocupada pels nazis del 1943. Un inquietant lloc d'infaust record, banyat amb sang, antigues violacions i recents desaparicions i crims, i on les brúixoles no funcionen. Ben Pastor va voler traslladar a la ficció les sensacions que va sentir quan va visitar el gueto jueu de Cracòvia mesos abans que Spielberg rodés La llista de Schindler. «Era una càpsula del temps, estava intacte, com el 1941. Em va evocar la presència d'esperits, el pes de l'absència dels vius, un lloc amb fantasmes. Cos absent i ànima present».

Ben Pastor -pseudònim de María Verbena Volpi, italiana establerta als Estats Units- és tota una mestra a l'hora de disseccionar ments, especialment la masculina de Martin Bora: aristòcrata i militar alemany durant la segona guerra mundial, íntegre, honest, atractiu,  genet olímpic, culte i, a sobre, tocava el piano com els àngels. Protagonista de la seva sèrie negra -Lumen i Kaputt Mundi...-,

la seva inspiració va ser el coronel Claus von Stauffenberg, que va atemptar contra Hitler el 20 de juliol del 1944. «Jo vaig néixer el 1950 i jugàvem buscant armes entre la runa de la guerra. Sabíem que els alemanys eren els dolents. Fins que amb 15 anys vaig llegir la seva biografia i vaig pensar '¡hi ha alemanys bons!'», recorda. I així va construir un oficial de la Wehrmacht, amb «valors, coratge, honor, lluitador per la llibertat i bon soldat», per qui traspua orgull. «Una lectora nascuda el 1943, de mare italiana, em va dir que sempre es va sentir avergonyida perquè el seu pare va ser un soldat alemany, però que al llegir Martin Bora va trobar la pau, perquè es va imaginar que el seu pare era com ell».

A Cielo de plomo, Bora, a qui l'autora veuria «genial» encarnat al cine per Michael Fassbender, ha sobreviscut al setge de Stalingrad «conservant el seny però sense sortir-ne indemne» i, assumint les seves ocultes cicatrius, afronta la mort de dos alts oficials russos, un desertor i un presoner. Capaç d'arriscar-se per salvar pagesos i denunciar crims de guerra en les files alemanyes, s'enfronta als seus propis dilemes morals, dividit entre el que creu que ha de fer i els horrors que veu al seu voltant. «Sap que s'estan abocant al desastre però el guanya el cor. Molta gent no estava d'acord amb aquelles males polítiques que tant patiment van causar però s'hi veien implicats, com el meu pare, un cirurgià militar que va estar a l'exèrcit feixista sense ser feixista. En aquell context uns van cometre crims i d'altres, com el meu pare, Bora o Schindler, van intentar solucionar injustícies i salvar vides sense perdre la seva».

Notícies relacionades

BCN es rendeix al 'germà gran' de Vázquez Montalbán

Montalbano i Carvalho

PECAT D'OMISSIÓ / Bora, afegeix, «és un soldat, però sap dir no. Oblidem que l'Exèrcit alemany permetia acollir-se a l'objecció de consciència si no s'estava d'acord amb una ordre. Aquest va ser el verdader crim, que tants no diguessin no, el que la gent no va rebutjar fer. No sé si jo hauria tingut el coratge de dir no. Els alemanys encara lidien avui amb aquest pecat d'omissió i el remordiment pels crims nazis».

Per Ben Pastor, que sent debilitat pels uniformes i les armes, la novel·la negra és, admet, «un cavall de Troia» per retratar el seu documentadíssim fresc de la història. «Hem de conèixer-la per aprendre dels errors passats i que no es repeteixin. S'han d'evitar les guerres. Només generen dolor». Dolor que, afirma, no «entén de bàndols». I cita un col·lega israelià professor universitari: «No entenc com el meu poble, que ha vist assassinar els nostres avis darrere els murs del gueto de Varsòvia, és capaç de construir un altre mur per marginar els palestins».