UN IMPRESCINDIBLE NARRADOR EN TO MENOR
La gran guerra liofilitzada
'14', la brevíssima novel·la de Jean Echenoz, ha entrat en totes les llistes dels millors llibres del 2013
L'escriptor francès visita Barcelona coincidint amb la quarta edició de l'obra
Concret i concís 8 L’escriptor Jean Echenoz, ahir, a la seu de l’Institut Francès de Barcelona. /
Jean Echenoz (Orange, 1947) és un expert a transformar grans històries en la seva més concentrada i exacta expressió. Però potser l'escriptor francès no havia estat mai tan extrem com a 14 (Raig Verd / Anagrama), reducció fins a l'essència de la primera guerra mundial. On molts haurien posat efectes especials, milions d'extres, pantalles de cinemascop, 3-D i ambició a cabassos, ell explica les penalitats quotidianes de cinc joves reclutes, de la dona que espera a la rereguarda, dels polls de les trinxeres, de com les batalles eren amenitzades amb orquestres, de les diverses i repugnants utilitzacions del casc, dels petits però significatius detalls, en fi, que aporten una llum clarificadora. I el que és més sorprenent. En poc més de 90 pàgines.
14, així en números, per l'any que va començar la guerra -que llavors era la gran guerra perquè ningú s'imaginava que les acabarien numerant-, és també un títol minimalista que segons Echenoz «funciona com un projectil». El petit gran llibre va sortir a França el 2012 i l'any passat a Espanya, on es va situar en les llistes dels millors del 2013. L'èxit obtingut, a Anagrama han arribat a la quarta edició, ha fet que l'autor, un home al·lèrgic als elogis, els hagi rebut tots en la seva visita a Barcelona.
Avorrides batalletes
«Si fa 35 anys quan vaig començar a escriure m'haguessin dit que m'interessaria un tema com el de la primera guerra mundial m'hauria semblat una broma». La idea que Echenoz i bona part de la gent de la seva generació tenia sobre el conflicte no anava gaire més enllà d'una col·lecció d'avorrides batalletes de veterans excombatents. Però al complir-se aquest any el centenari -jura i perjura que no hi ha hagut el més mínim oportunisme en l'elecció del tema- es va adonar de la seva importància, de l'empremta que va deixar en l'imaginari col·lectiu del seu país. «Va ser la primera guerra industrial i tecnològica del segle XX i, a causa de l'immobilisme a les trinxeres i del gas, una de les més cruentes. Avui, quan els historiadors estan parlant de brutalització, ens adonem del que van ser realment aquelles massacres». Echenoz, que no es té per historiador, també constata el fet que el període d'entreguerres va ser només un parèntesi, la guerra per altres mitjans, en un conflicte que va començar el 14 i va acabar el 46. És una teoria.
Se sol dir que la documentació que subjau en les novel·les de l'escriptor és ingent en relació amb els resultats, ja que amb prou feines aprofita un dos o un tres per cent de tot el que consulta, tot i que per descomptat la seva imaginació tingui molt a dir-hi, «sempre amb l'obligació de quedar-se molt a prop de la realitat». El dispositiu que va fer que aquest llibre es comencés a escriure va ser la troballa fortuïta del diari de guerra d'un oncle avi de la seva parella. «Era un text molt púdic. A penes parlava de la meteorologia en els combats i gens dels horrors que necessàriament va haver de viure perquè, segons vaig poder constatar, va participar en batalles molt cruentes».
També va ser l'esperó per a un autor que no cal dir que es declara enemic de l'èpica. «En aquella guerra els oficials eren burgesos, però la tropa estava integrada per proletaris i agricultors. Jo volia mostrar el dia a dia d'aquells soldats». No en va, una de les pel·lícules preferides d'Echenoz és La gran ilusión de Jean Renoir, una altra visió del conflicte sense timbals ni fanfàrries.
