Desconstruint El Greco

Pel que fa a art, el 2014 tindrà un únic protagonista: Domenico Theotokópulos, El Greco, de qui aquest any es compleix el quart centenari de la seva mort i l'efemèride del qual, Toledo, la ciutat que el va acollir durant més de 30 anys, celebrarà amb dues grans exposicions. Dues mostres que portaran a la capital manxega dos centenars d'olis procedents de tot el món i que aprofundiran en la personalitat del gran artista del segle d'or, el pintor de les figures allargades que no era ni tan castellà ni tan religiós ni tan boig com el pinta l'imaginari popular. No només això, ni tan sols era astigmàtic. De tot plegat i de la importància que per a l'artista cretenc tenia el seu taller, bàsic en la producció pictòrica fins al romanticisme, parlaran El griego de Toledo, del 14 de març al 14 de juny, i El Greco. Arte y oficio, del 8 de setembre al 9 de desembre.

«El Greco no era un pintor de sants demacrats que es donen cops al pit i tenen una calavera, sinó un pintor a qui agradava la bellesa, la complexitat, el que és paradoxal i l'originalitat a ultrança. Va ser un personatge molt més complex del que fins ara havíem pensat». Ho afirma Fernando Marías, catedràtic d'Història de l'Art i comissari d'El griego de Toledo. I per presentar el personatge allunyat del tòpic, Marías comptarà amb quatre peces arribades des de Catalunya: Les llàgrimes de Sant Pere i Magdalena penitent amb la creu, tots dos del Cau Ferrat de Sitges, Sant Pere i Sant Pau, dels fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), i Sant Francesc en oració, de la col·lecció Torelló.

DE PROCESSÓ PER SITGES  / El fet que Catalunya contribueixi amb quatre teles a la celebració és degut sobretot a l'interès que aquí va generar la figura d'El Greco (Càndia, Creta 1541- Toledo, 1614) durant els segles XIX i XX quan va tenir lloc la recuperació del seu art després d'anys d'ostracisme. Encara que s'ha de puntualitzar. «Més que oblit el que hi va haver va ser una visió negativa durant segles. No se'l valorava com se'l va valorar després, a finals del segle XIX, quan se'l va començar a veure com l'artista realment important que va ser, un artista, però, que no es va adaptar als criteris academicistes de la crítica neoclàssica del segle XVIII», apunta Fernando Marías.

Entre els que primer van veure en El Greco un artista modern hi va haver els simbolistes, amb Santiago Rusiñol al capdavant. Al polifacètic artista català se li ha d'agrair els dos grecos que actualment es conserven al Cau Ferrat. Els va comprar per indicació d'Ignacio Zuloaga a París,  l'any 1894. Van costar 1.000 pessetes i van arribar a Sitges en una devota, encara que laica, processó en la qual van participar, entre altres, els pintors Ramon Casas, Eliseu Maifrèn i Enric Clarasó.

L'oli del MNAC també va arribar a Catalunya en aquella època, quan Lluís Plandiura el va comprar al col·leccionista madrileny José Cañaveral. Una cosa semblant al que va passar amb la peça de la col·lecció de Federico Torelló i molts altres, com l'ara en parador desconegut Anunciació -«Important i d'alta qualitat», segons Fernando Marías- de la col·lecció Muñoz Ramonet. Una peça que no hi serà però que hi podria haver estat, ja que l'objectiu de la mostra, la primera que se celebrarà a Toledo sobre El Greco, és «reunir quadros d'una qualitat molt alta».

Les quatre peces que sí que hi seran «són testimoni que a Barcelona es va adquirir un nombre important de grecos durant les primeres dècades del segle XX a causa tant d'un interès cultural com d'un interès comercial i mercantil -desgrana Marías- i pertanyen a la categoria de quadros de devoció, treballs que El Greco no feia per encàrrec. El pintor nascut a Càndia estava acostumat a tenir problemes amb els clients. Per això va prendre l'opció de tenir una espècie de showroom al seu taller de Toledo i, allà, vendre quadros sense que els clients hi intervinguessin amb les seves exigències. Perquè pensava que els artistes, com els poetes, havien de tenir llibertat d'expressió».

SENSE  RASTRE D'ASTIGMATISME / La de les imatges devocionals vinculades a l'activitat comercial és una de les moltes facetes d'El Greco que dibuixarà El griego de Toledo, però n'hi haurà més. Ja que l'exposició parteix de la trajectòria del pintor abans d'arribar a Espanya, a Càndia, Venècia i Roma. «Intentava fer una conciliació entre la pintura bizantina, el color venecià, la forma miquelangelesca i el pensament teorètic. I ficar tot això dins de la pintura espanyola amb voluntat de coneixement -continua Marías-. El resultat és una riquesa de color, de forma i de bellesa que fins llavors no s'havia vist. Aquesta és la seva gran invenció, al costat de les grans instal·lacions que empraven disciplines diferents: escultura, arquitectura, pintura, il·luminació natural i artificial, i que el converteixen en un artista més complex que un mer místic que pinta quadros».

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Una idea molt allunyada del tòpic. «La nostra imatge tradicional d'El Greco deriva de la monografia pionera que Manolo Bartolomé Cossío va publicar el 1908. Llavors es tenien 37 documents sobre el pintor, avui en disposem de més de 500 i de més de 20.000 paraules escrites per ell mateix. Amb aquests materials la imatge d'El Greco ha de ser per força completament diferent». Una dada com a mostra: la seva biblioteca. Entre els llibres atresorats per l'artista no n'hi apareix ni un propi d'un místic vinculat a sant Joan de la Creu i santa Teresa. Un altre exemple: no va arribar a dominar mai el castellà i es presentava com a grec, això explica que els seus quadros estiguessin sempre firmats amb lletres de l'alfabet hel·lènic.

¿I l'astigmatisme? Aquest és un altre dels molts tòpics. En realitat, «realçava caràcters que ell creia propis de la bellesa, com són un color fantàstic i una estilització i una altura esplèndides. Igual que feien les dones de Toledo, que es posaven tapins i talons per semblar més altes, estilitzades i elegants», explica el comissari.