20 lectures recomanades

ESTIMADA VIDA / MI VIDA QUERIDA ALICE MUNRO CLUB EDITOR / LUMEN Sensible i crua

¿Ens passem la vida cometent pecats, coses imperdonables? Si no fos perquè els contes d'Estimada vida són crus i fugen del sentimentalisme com de la pesta, qualsevol diria que Munro és una moralista. Que creu que qui la fa, la paga. Però no es tracta d'això: es tracta d'acceptar que l'amor ens enfonsa i ens reflota alhora; d'assumir que patirem i farem mal en el mateix grau, i que en això es reafirma la naturalesa humana.

En les dones insatisfetes amb el seu matrimoni, obligades per l'esquema patriarcal a convertir-se en mestresses de casa perfectes i infelices, però també en els seus personatges masculins, presoners de la seva rigidesa emocional, hi trobem reminiscències de la seva biografia com a mare i dona, primer abnegada, després alliberada. És en la finor de la seva prosa i en l'amor pel detall on percebem els ressons de la literatura memorialística, tot i que el lector, no s'espantin, no té mai la impressió de llegir el mateix conte o d'estar amb els mateixos personatges. És una mateixa vida que sembla clonar-se en centenars de nèmesis. Sempre hi ha un moment violent, esquerp, brusc, que ens informa que la narradora sensible que hi ha en Munro percep el món fixant-se en les seves notes assonants o en els seus gestos de desafecció. La cadència entre lenta i impacient, la justa perquè el lector disfruti amb una comparació o un adjectiu inesperat, i també perquè vegi satisfetes les seves expectatives quan el misteri, en l'última pàgina, obre la porta del relat a un futur més misteriós encara. SERGI SÁNCHEZ LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT / LA VERDAD SOBRE EL CASO HARRY QUEBERT JOËL DICKER LA CAMPANA / ALFAGUARA Sorpreses i llastos

Els pronòstics s'han complert. Al cap de poc de la seva sorollosa aparició estiuenca, La veritat sobre el cas Harry Quebert va començar a escalar posicions en les llistes de vendes, fins a assolir un lloc destacat que encara conserva en la majoria. El seu equipatge per a l'escalada: una trama de caixes xineses molt treballada, amb les corresponents sorpreses col·locades en el seu lloc adequat, amb els cops i trucs adequats. Una història plena de suspens i uns personatges capaços de portar el lector de la mà en la voluntat de saber com s'acaba aquesta tasca de laboriosa enginyeria. També l'ascens tenia els seus llastos: una inevitable sensació permanent d'artifici, com si l'autor estigués mirant per sobre de la nostra espatlla mentre llegim per controlar en tot moment les nostres reaccions; una ampul·lositat excessiva en els diàlegs que es tradueix en una certa sensació de buit; una gairebé imponderable frustració perquè cap final pot rematar satisfactòriament tot el que havia tramat anticipadament.

Dicker juga amb comoditat i solvència a la lliga del thriller i el suspens, però la presència en la seva història de calcs, referències i al·lusions evidents i reiterats a autors com Philip Roth o Nabokov provoca un relatiu desconcert. Importants èxits de taller ensopeguen en el text amb alguns defectes (potser excusables per la innegable ambició de l'autor) i entaulen una batalla de contraris el vencedor de la qual només el sabrem quan puguem llegir obres futures d'aquest autor. ENRIQUE DE HÉRIZ INTEMPERIE JESÚS CARRASCO SEIX BARRAL Essència i estil

Jesús Carrasco va fer una sorprenent entrada en foc amb Intemperie, una novel·la desposseïda, seca i furiosa, sense concessions decoratives, amb un argument dur i un estil en perfecte acord. Un nen que fuig terroritzat no importa de què, un terreny erm abrasat i polsegós, la presència d'un cabrer tosc i providencial, la canilla dels perseguidors fets a la violència desmesurada són els elements amb què es trena el breu i sòlid argument. Els personatges no tenen nom, el lloc inhòspit podrien ser els Monegres, Almeria o qualsevol erm infernal; el temps de la història també està desdibuixat, potser els anys 40 o 50 sense que això sigui determinant. Amb aquesta narració d'essències, d'impulsos i sentiments primaris, Carrasco va fer una arriscada aposta pel simbolisme intemporal en un panorama narratiu ­dominat per l'actualisme a totes passades. I amb un estil parc i exacte, líric a vegades però sense fullaraca, apostava a la vegada per una literatura que tornés al llenguatge la seva primacia. Aquest debut revelava, doncs, un talent narratiu estranyament madur en què una imaginació d'arrels mítiques es trobava amb una prosa retallada i nerviüda. Ressonaven en aquesta combinació els universos de McCarthy i de Benet, de Kafka i Buzzati, de Faulkner i Onetti, de Delibes i Rulfo, però només com a ressons provinents d'una tradició en què el primitivisme humà coexisteix amb la compassió o la tendresa, en què la lluita entre la bondat i la maldat segueix sent el dibuix del revés de la trama. DOMINGO RÓDENAS

CANADÀ / CANADÁ  RICHARD FORD EMPÚRIES / ANAGRAMA El sentit de la vida 

Marcat per una directa sensació de veritat, d'alè clàssic a l'estil de Huck­leberry Fynn o una bona pel·lícula del seu homòleg Ford, John Ford, Canadà és, avui dia, el més alt cim d'un dels grans narradors americans, Richard Ford.

L'escriptor semblava haver culminat la seva trajectòria amb la trilogia Bascombe –aquell periodista esportiu reconvertit en agent immobiliari–, però no. Potser ha necessitat estar a punt de complir els 70 anys per abordar aquesta novel·la de formació. Carregat de compassió –marca de la casa indiscutible–, l'autor segueix el seu protagonista adolescent, testimoni d'una inevitable degradació familiar. I ho fa sense moralina ni indicis de melodrama. Ho anuncia des del seu memorable principi: «Primer explicaré el cas de l'atracament que van cometre els nostres pares. I després el cas dels assassinats que van seguir». I ho ratifica en el savi final. A Barcelona, Richard Ford va dir que la literatura era una forma, «provisional», de donar sentit a la vida. Es podria discrepar del «provisional».

CANÇONS D'AMOR I DE PLUJA SERGI PÀMIES QUADERNS CREMA Cançons de desamor sense èpica

A La clau del son, un dels 23 contes de Cançons d'amor i de pluja, l'escriptor, el lector i un home i una dona, cadascú al seu balcó, s'observen, competeixen i combaten. Com els contes de l'últim llibre de Sergi Pàmies, en què almenys quatre sèries de relats (els que, com aquest últim, juguen amb el mecanisme de la narració, els autobiogràfics, les sis cançons d'amor o desamor, els breus apunts d'absurd, melancolia, humor o mort) es van intercalant com si es tractés d'un rondó, amb alguns destinats a quedar ben fixats en la memòria i commoure i altres destinats a passar com mers interludis.

Les cançons de Sergi Pàmies són de desamor i de pluja i no d'amor i de guerra. Perquè, si bé l'autobiografia col·lectiva de la seva família guanya pes en els seus llibres a mesura que s'acumulen les absències, entre l'èpica de les capitanes que no admetien la derrota i els civils a qui arengaven interrompent-los una pel·lícula de Fu manxú, Pàmies es confessa fill de les primeres però germà espiritual d'aquells espectadors resignats.

I EL RESSÒ DE LES MUNTANYES / Y LAS MONTAÑAS HABLARON Khaled Hosseini

Ed. 62 / Salamandra

Hosseini ha fet un pas endavant: emociona com a Mil sols esplèndids o El caçador d'estels i a més ho fa amb una novel·la més complexa i ambiciosa. Plena d'història recent de l'Afganistan i del que ell en diu «històries d'amor estranyes».

LA TRAMA MATRIMONIAL / LA TRAMA NUPCIALJeffrey EugenidesEmpúries / Anagrama

Després de Las vírgenes suicidas i Middlesex, Jeffrey Eugenides s'ha superat. Fa que un rerefons metaliterari (una protagonista treballa en la seva tesi sobre trames nupcials a la novel·la) sustenti sense devorar un triangle sentimental.

EN LA ORILLA Rafael Chirbes

Anagrama 

Un pantà es converteix en la metàfora del fangar en què s'ha convertit tot. Rafael Chirbes no apunta a la llunyania i busca en l'avarícia i la vilesa d'individus amb nom i cognoms (aquí, el constructor, Tomás Padrós) la causa dels nostres mals.

DEU DE DESEMBRE DIEZ DE DICIEMBRE

George Saunders1984 / Alfabia 

Primer la recomanació va passar de boca a orella. Després The New York Times l'ha destacat com el seu llibre de l'any. Distopies cruels i tristes expectatives dels EUA suburbans, recargolades fins a convertir-les en amargs esperpents.

LIMÓNOVEmmanuel CarrèreAnagrama 

Carrère s'acosta amb fascinació i repulsió (i acaba el llibre sense acabar de decidir-se entre una cosa i l'altra) a la figura del poeta dissident, emigrat a Nova York i París, partidari dels serbis en la guerra de Bòsnia i impulsor del partit nacional bolxevic rus.

DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCSPep CollProa 

Quan la carrera novel·lística de Pep Coll semblava a punt d'entrar en via morta, ha retrobat el favor del públic tornant als orígens. Un A sang freda pirinenc que desenterra un crim que va quedar impune en la postguerra.

EN UNA SOLA PERSONA / PERSONAS COMO YOJohn IrvingEd. 62 / Tusquets

Una de les novel·les més polítiques de John Irving, un cant a la tolerància amb les sexualitats diferents. I al mateix temps un Irving perfectament reconeixible, amb obsessions com les iniciacions, sexuals o literàries, i els secrets de família.

OPERACIÓ CARAMEL / OPERACIÓN DULCEIan McEwanEmpúries / Anagrama

A Operació Caramel Ian McEwan construeix una ficció sobre una jove universitària reclutada per l'MI5 als anys 70, que és a la vegada una novel·la d'amor, un joc metaliterari, una història d'espies i un retrat generacional.

I ÉS AIXÍ COM LA PERDS / ASI ES COMO LA PiERDESJunot DíazEd. 62 / Mondadori

El món de La maravillosa vida breve de Oscar Wao torna en aquest llibre de contes crítics amb el masclisme llatí. Les traduccions de l'anglès al català i al castellà aconsegueixen, fins i tot amb dos criteris diferents, emular la sabrosura de l'spanglish caribeny.

14 / 14Jean EchenozRaig Verd / Anagrama

Quan les monumentals monografies històriques sobre la primera guerra mundial comencen a arribar aprofitant l'impuls del centenari que se celebra l'any que ve, Jean Echenoz s'aproxima a través d'una sensible miniatura sobre els seus efectes humans.

L'ESCOMBRA DEL SISTEMA / LA ESCOBA DEL SISTEMADavid F. WallacePeriscopi / Pálido Fuego

La primera novel·la de David Foster Wallace ha estat inèdita a Espanya fins aquest any. Un gran laberint que es ramifica a partir de la desaparició sobtada d'una nonagenària lingüista que ha inculcat en la seva besnéta la seva obsessió per les paraules.

AVINGUDA TELEGRAPH / TELEGRAPH AVENUE Michael Chabon. Ara / Mondadori

Exuberant fins a l'excés, en els seus personatges i en les seves referències pop, aquesta història de dos socis, blanc i negre, en una botiga de vinils, dels seus respectius fills adolescents i de les seves dones llevadores de parts naturals.

CAPITALJohn LanchesterAnagrama 

John Lanchester posa el seu focus en un sol carrer de Londres per reflectir a través dels personatges que hi viuen, des d'un financer de la City fins a un botiguer pakistanès, la societat britànica en els instants previs a l'inici oficial de la gran crisi financera.

CARRER ROBADORS / CALLE DE LOS LADRONES Mathias Énard

Columna / Mondadori

L'emigració en tres etapes (Tànger, Algesires, Barcelona), fins a caure en els inferns al carrer Robadors. Énard relata la fugida de Lajdar, un jove caigut en desgràcia per una trobada sexual i que acaba implicat en una xarxa islamista. Texto EL GUARDIà INVISIBLE

EL GUARDIÁN INVISIBLE

Notícies relacionades

L'any de Munro

SOS d’El Pumarejo al Razzmatazz

Dolores RedondoColumna / Destino

El model de la novel·la negra nòrdica més fosc i tel·lúric (Indridason, Theorin, May) ha servit de model per a la navarresa Dolores Redondo. La seva trilogia de la vall del Baztán és un producte perfectament homologable.