Santos, junts per disfrutar

Debuten però no són uns xavals. Amb la inspiració i el bagatge adquirits en altres bandes últimament han anat sorgint noves formacions a Espanya. I Santos és un exemple d'aquestes felices conjuncions (al millor estil d'Egon Soda i León Benavente, que han sorprès amb un gran disc aquest any). El grup barceloní presentarà demà a la sala Music Hall el seu primer àlbum, Homenaje. Un compacte  d'11 elegants peces treballades  amb «la formació clàssica del rock, però si et poses punyeter amb les etiquetes, té des de rock americà fins a psicodèlia, rock anglès i folk», explica el cantant (de personalíssima veu) i compositor Jordi Calatayud.

L'escuderia de Santos la completen el productor i guitarrista Àlex Vivero (Sol Lagarto), els propietaris de l'estudi de gravació Blind Records, el bateria Santos Berrocal i el teclista Fluren Ferrer (Vinodelfín) -productors de Sidonie, Love of Lesbian, Iván Ferreiro i Elefantes, entre d'altres-, el guitarrista Andreu Cunill Andy Tornado (The Freewheelin'   Tornados) i el baixista i tècnic de so Roger Marín (Ultraplayback).

Per cert, per si fossin pocs (i bons), per a la gravació del disc van reclutar el gran Ricky Falkner (que toca la guitarra acústica a la cançó Tal vez) i els membres de Sidonie (per als cors). L'àlbum van decidir autoproduir-lo. I sense problema d'ego per cap part. «Ens sentim i ens tractem com a igual -assegura Vivero-. I ens respectem i ens admirem tant, que sempre confies en l'opinió de l'altre».

Calatayud assenteix: «Sempre intentem arribar a una unanimitat i ho hem aconseguit diria que en un 98%». «La base és que tots pensem que el més important era i és disfrutar», afegeix el guitarrista. Disfrutar, sí, encara que despistin alguns lúgubres títols de les seves cançons. Vénen al cas Mi funeral (Mi funeral («Esas lágrimas perdidas entre los actos de una vida que no ha de volver). També Sin hueso («Llega la madrugada, cañones disparan sin razón y balas que cargan contra poetas de latón que dicen que no hay amor...) . I Aýúdame a salir: «Déjame irme de ese verso sin final feliz. De golosinas amargas, me he quedado sin»).

Notícies relacionades

Mor el periodista i escriptor Arturo San Agustín

Els vols de la mort

La flor i nata

En les files de Santos hi ha la flor i nata de l'escena barcelonina de l'última dècada. I amb aquest disc de debut a manera de targeta de presentació han actuat en festivals com Sonorama o l'última edició del Faraday. Ara estan acomiadant l'any i la gira proposant una nova comunió emocional amb els seus seguidors. Després volen tornar a l'estudi. Ja tenen «una cançó i mitja composta», riu el vocalista. «Ens agrada fer-ho amb tranquil·litat. I no tenim pretensions -aclareix el guitarrista-. La música és la droga més potent que he provat. La necessitat d'expressar. Va sorgir la possibilitat d'ajuntar-nos, fins avui. I això ens emociona moltíssim».