La memòria en vinyetes de la guerra civil

Vinyeta d’’Un médico novato’, de Sento. / SENTO LLOBELL

Vinyeta d’’Un médico novato’, de Sento.
Vinyeta de ’Los surcos del azar’, de Paco Roca.
La memòria en vinyetes de la guerra civil_MEDIA_1

/

1
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Apunt de complir-se, el  2014, 75 anys del final de la guerra civil, el debat sobre la necessitat de recuperar la memòria històrica segueix absolutament vigent, i davant dels que defensen l'oblit, la seva realitat segueix aflorant. El còmic, que ha donat obres de la talla dels excel·lents premis nacionals El arte de volar (Antonio Altarriba i Kim) i Las serpientes ciegas (Felipe Hernández Cava i Bartolomé Seguí), El largo silencio (Miguel Gallardo) o els àlbums de Carlos Giménez, ens ofereix ara dues noves novel·les gràfiques que amb rigor i veracitat rescaten, per un costat, la repressió franquista dels primers mesos després del cop de juliol del 1936 -gràcies a Un médico novato (Sins Entido), amb què el veterà Sento Llobell torna a la vinyeta- i, per un altre, l'exili i la història dels republicans de La Nueve, els primers que van alliberar París, en el brillant Los surcos del azar de Paco Roca (Astiberri).

«Aquella gent, que va sacrificar la seva vida per la democràcia i la República i contra el feixisme, ens permet entendre per què tenim aquest present. Encara hi ha dues Espanyes, i hi ha partits que semblen interessats a mantenir-les -opina Roca-. Avui, quan semblem incapaços de lluitar pels drets socials que ens retallen, amb una Europa en què està tornant el feixisme i el racisme que aquells republicans tant van lluitar per eliminar, ells són un exemple que s'ha de lluitar pel que es creu. El passat està per aprendre'n». «La guerra civil segueix interessant. És un tema que no s'esgota, sobre el qual encara pots investigar, i el còmic ha demostrat que pot recuperar la memòria històrica amb serietat», apunta Sento, que veu en ella l'atractiu de ser «l'última guerra romàntica». Roca, a més a més, llança una reflexió: «Et preguntes què faries tu en una situació similar. Potser depèn del moment en què et toqui viure. Per a ells, aquella lluita era tan necessària com respirar».