Rock recargolat i explosiu

¿Un grup pot ser alhora matisat i grandiós? ¿Intricat alhora que eficient com una bola de demolició? Sí, el rock artístic d'estadi és possible. I en són un bon exemple els britànics Foals, que en tan sols cinc anys han acumulat un notable club de fans que, diumenge passat, va esgotar les localitats de la sala Razzmatazz.

Banda de mentalitat oberta, Foals no tenen cap problema a barrejar ritmes intricats d'herència afro i detalls electrònics amb els tics més coneguts del rock que aspira a conquistar grans espais. El recent Holy fire (2013), igual que el concert de diumenge, comença en un llarg, atmosfèric, èpic Prelude.

La seva música és cerebral al mateix temps que física, però encara més el segon tret. Sonen les guitarres afro de Blue blood i és impossible estar-se quiet, en gran part pel perfecte baix de Walter Gervers. Blue blood és una de les fites del seu segon disc, Total life forever (2010), superior al del seu debut, Antidots (2008), del qual van recuperar Olympic airwaves justament després.

CONVULSIÓ / Material infecciós, tot i que el millor encara havia d'arribar. El seu recent single My number és un coet funk-rock que mostra el grup en la seva fase més directa i inspirada. «No tens el meu número / I ara no ens necessitem l'un a l'altre», canten en la que sembla la millor cançó per superar una ruptura que s'hagi compost mai. Èxtasi ballable per corejar i aixecar punys a l'aire (que no apuntar amb el colze el veí, facin el favor).

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Les actuacions de Foals són famoses per la convulsió tant a dalt com a baix de l'escenari, i per si amb la música no n'hi havia prou per agitar el públic, Yannis Philippakis va oferir un parell de mostres d'atreviment atlètic, primer llançant-se al fossat a l'altura de Providence, i després, durant Electric bloom, pujant a la planta de dalt com si fos Peter Parker per després llançar-se sobre la gentada. «És tan sols un altre hospital», diu la tornada d'Electric bloom. I Yannis hauria pogut acabar en un.

Van completar la nit Everything Everything, que com Foals combinen l'empenta melòdica amb les imbricacions del rock matemàtic. En l'estupenda Radiant són l'encreuament inesperat entre Coldplay i Dirty Projectors (el so d'aquella guitarra). Ja compten amb força fans, com es va desprendre del clam al final de cada tema. Més que uns teloners, la meitat del cartell.