Mor a Barcelona Martí de Riquer, el degà dels acadèmics de la RAE

Va ingressar a l'Academia el 1965 i era especialista en literatura medieval

Martí de Riquer.

Martí de Riquer.

1
Es llegeix en minuts

Martí de Riquer, el degà dels acadèmics de la RAE, amb 99 anys, ha mort aquest dimarts a Barcelona. Nascut a Barcelona el 3 de maig de 1914, De Riquer era membre de la Real Academia Española des del 1965. Doctor en Filologia Romànica, era el vuitè comte de Casa Dávalos i Gran d'Espanya, president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i membre corresponent de nombroses institucions estrangeres.

Catedràtic emèrit de Literatures Romàniques de la Universitat de Barcelona, De Riquer era el membre de la RAE més longeu i també el més veterà amb gran diferència. El segueix en veterania Carlos Bousoño, que hi va ingressar el 1980.

Notícies relacionades

Estudiós de la literatura en llengües romàniques (sobretot en l'àmbit de les literatures en occità, francès, castellà i català), era una de les autoritats amb més reconeixement a nivell internacional, especialment els referits a l'estudi del Quixot, l'èpica francesa i la novel·la medieval. Va escriure 'Història de la literatura catalana', una obra de referència en el seu gènere.

Durant la guerra civil espanyola, Martí de Riquer es va passar als sublevats el 1937 i va ser combatent carlista en aquest bàndol. Com a membre del Terç de Montserrat, Martí de Riquer va participar en la batalla de l'Ebre en el bàndol franquista. Una vegada acabada la guerra va ocupar càrrecs a la Delegació de Propaganda franquista a la província de Barcelona i també va ingressar a la Universitat com a funcionari acadèmic. Martí de Riquer va ser elegit senador per designació reial en la legislatura constituent (1977–1979). Inicialment en el grup parlamentari Agrupació Independent (el portaveu de la qual era Justino de Azcárate) va passar al d'Entesa dels Catalans, que agrupava la pràctica totalitat de senadors elegits per les províncies catalanes, l'agost del 1978. No va tornar a tenir activitat política després que s'acabés la legislatura.