21 d’oct 2020

Anar al contingut

crònica

Audàcies al Mercat de Vic

CRÒNICA Maria Coma i Seward estrenen els seus repertoris experimentals a L'Atlàntida

JORDI BIANCIOTTO / Vic

En absència d'Els Pets, que han suspès les primeres presentacions de L'àrea petita per la «crisi d'estrès» de Lluís Gavaldà, el programa de divendres a la nit al Mercat de Música Viva de Vic va adquirir un to més explorador i avantguardista a través de dos de les seves propostes més esperades: les estrenes de Maria Coma i Seward. Tots dos van portar a l'auditori de L'Atlàntida sons, textures i ritmes ubicats més enllà de les convencions del pop.

Maria Coma, la cantant i pianista que es va donar a conèixer fa quatre anys, després del seu pas per u_mä, amb cançons de pop encantat i juganer com Gat, crema etapes a certa velocitat i Celesta, el seu tercer disc, que sortirà a la venda el mes que ve, la mostra immersa en plans sonors tèrbols i introspectius. Cançons no dominades pel seu nou instrument, el clavinimbus (que va aportar notes difuminades, impressionistes, en uns quants moments del repertori), sinó pel piano.

Celesta, un disc concebut durant la seva estada a Berlín, la situa en un camí que apunta més cap a la música contemporània que al pop, amb complicitats minimalistes i interferències de so. Una obra que requereix un alt compromís de l'oient per la seva subtilesa i que construeix envoltants imatges hivernals amb aïllades dinàmiques dramàtiques, apuntalades en els seus sofisticats arpegis. A vegades, no obstant, pots pensar que Coma s'escolta molt a si mateixa, fascinada pel seu propi reflex. Va presentar aquest material amb una banda renovada que va incloure l'habitual Pau Vallvé (fogosa bateria) més la francesa Fanny Roz (teclats), Nico Roig (guitarra) i Marc Barrera (guitarra i baix electrònic), i l'actuació va culminar amb dos rescats del seu segon disc: Ho sap tot i calla i la poderosa Tots els colors.

ROCK EN TRES DIMENSIONS / A la mateixa sala, Seward va destapar el repertori de la seva segona obra, que espera publicar abans de Nadal. Sí, és aquest grup que, sense web, ni compte de Twitter, ni presència en plataformes de streaming, i amb un disc publicat només en vinil, s'ha obert les portes dels circuits britànic i nord-americà. Es va estrenar com a quintet amb Jordi Matas a la guitarra i un material en què va redoblar la seva aposta per un rock d'extrems i excentricitats (néts d'esperits lliures com Captain Beefheart o Pere Ubu). Menys jazz, més guitarres físiques i un equilibri precís d'emotivitat desbocada i tècnica.

En una direcció oposada, accessible i diàfana, es va moure Marina Abad, excantant d'Ojos de Brujo, amb Marinah y Los Argonautas. Cançons pop amb adorns exòtics molt llunyans de la inventiva i el temperament dels temps de Vengue. I la lisboeta Carmen Souza, amb una dotada veu fumada però instal·lada en un repertori afro-jazz ric en frases fetes. Accents dispars d'un Mercat que tanca avui les portes.