Els amics canten i recorden Tony Ronald

La traïdora mort ha impedit que Tony Ronald fos present en el concert en honor seu (programat des del 21 de febrer) que li han rendit a Luz de Gas col·legues de professió d'allò més variats. Des de Serrat, fins a Karina, passant per Dyango, Los Amaya, Jeanette, Llorenç Santamaria, Micky, Santi Carulla i Los Sirex, entre altres, han abordat bona part del repertori d'aquest cantant holandès que es va establir a Barcelona a finals dels 50 (va deixar la seva professió de mariner mercant), per llançar l'àncora com a cantant, la seva verdadera vocació.

Han estat més de dues intenses hores de xou, en memòria de l'amic desaparegut el 3 de març als 71 anys. Un xou en què no han faltat fotos de l'enyorat artista (diverses amb Johan Cruyff, paisà il·lustre), retalls d'entrevistes radiofòniques i vídeos de les seves actuacions. El primer a sortir a l'escenari ha estat Frank, que ha abordat 'Rockin' all over the world' i aviat li ha passat el testimoni a Karina, que ha estat rebuda amb aplaudiments i ha cantat 'Dejaré la llave en mi puerta' (un dels èxits del malaguanyat cantant, batejat en realitat com a Siegried Andre den Boer Kramer). "Sempre em passa alguna cosa amb el so, fins i tot a Eurovisió", ha fet broma la cantant abans d'entonar l'enganxosa peça.

Santi Carulla (Los Mustang) ha aconseguit emocionar l'audiència amb 'Perdóname amigo'. I Àngel Riba ha animat l'ambient amb la discotequera 'Lady Banana' (amb Max Sunyer a la guitarra). Ángela (de Nubes Grises), arropada pel genial pianista Josep Mas 'Kitflus', s'ha encarregat de recuperar la romàntica 'Juntos'. I Helena Bianco (del grup Los Mismos) ha rescatat el 'hit poper' 'I love you baby'.

En català i amb contingut social

Los Sirex han fet que la gent no es pogués resistir a ballar amb 'Move it' i la sala s'ha ensorrat quan ha aparegut Joan Manuel Serrat. El Noi del Poble-sec ha triat un tema que Ronald va cantar en esforçat català (la balada 'Cada dia', amb recitat inclòs i missatges de crítica social). Novament, el piano de Kitflus s'ha fet imprescindible. Per cert, Ronald va compondre sol una altra peça en català: 'Estem vivint' (1967). "'Cada dia' és realment una joia, que demostra que el Tony era un home molt arrelat a la terra. Va ser una de les primeres cançons protesta que es va escoltar als envelats de Catalunya", ha dit Serrat a tall d'introducció.

Manel Fuentes ha escollit una cançó de Springsteen (molt previsible), Elsa Baeza 'La luna enamorá', Frank y Yolanda, 'El espía ruso y yo'. I la mateixa filla gran de l'homenatjat, Julie den Boer, ha sortit a l'escenari per cantar 'Angelina' (i els seus corresponents "olés" de la lletra). Després el torn ha estat per a Llorenç Santamaria (que ha fet diverses aparicions), amb 'Melodía desencadenada' (balada que es recorda per l'escena més famosa de la pel·lícula 'Ghost').

L'animació més rumbera ha arribat a càrrec de Los Amaya i el seu 'Vete' (Tony Ronald els va produir aquest expeditiu 'megahit'). I la reconeixible veu de Dyango ha abordat 'Nostalgia' (també produïda per Ronald).

Referència als 60 i 70

Micky, Jeanette i Llorenç Santamaria s'han tornat a reunir davant el micròfon per interpretar un generós popurri, com en la seva època gloriosa en la dècada dels 90 formant part primer del musical 'Los entrañables 60' i del projecte Mágicos 60 (llavors també amb Karina) i finalment com a integrants de l'espectacle 'Míticos 70', amb què van recórrer gran part de la geografia espanyola.

Notícies relacionades

Scorpions i Judas Priest, bucle de hits

El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren

De fet, Tony Ronald va formar part abans de nombroses bandes, com Korner's Duo (amb Luis Bolívar, una de tantes formacions nascudes a rebuf del Dúo Dinámico), Tony and Charley (amb el seu compatriota Charley Kurtz), Los Kroners, Tony Ronald Group (gravant versions de The Monkees, Little Richard i fins i tot el 'Summertime' de Gershwin).

Però els seus èxits més sonats els va disfrutar quan va començar la seva carrera en solitari. I el més important, l'inesborrable 'Help, ayúdame' (que va publicar el 1971) va ser el que va servir com a clímax de l'espectacle. Amb gairebé tots els participants a l'escenari. "Help, ayúdame/ en tu amistad he puesto toda mi fe". Una bona tornada per acabar.