La monja i la beata

Davant l'adveniment, l'entronització, de l'arquebisbe argentí Bergoglio com a nou Papa, a El gran debate (T-5) han cregut oportú escenificar un intercanvi d'opinions entre dues dames virtuoses: la piadosa i exquisida Pitita Ridruejo, que era al plató, i sor Lucía Caram en dúplex des del convent de Santa Clara de Manresa. Home, celebro aquesta trobada: ha estat

Notícies relacionades

Françoise Sagan torna amb ‘Bon dia, tristesa’

Pianista i dandi de la rumba catalana

lluminosa i exemplaritzant. Sor Lucía, amb la seva fantàstica loquacitat, ens va fer un apassionat retrat del papa Francesc. El va conèixer quan era arquebisbe i cardenal de Buenos Aires. Va ressaltar la seva senzillesa i el seu compromís amb els pobres. La seva expressa voluntat d'acostar-se a la pobresa i abandonar la pompa. També va repetir l'avís a navegants -que ja havia llançat el dia abans, divendres, en el programa del meu germà bessó, Telemonegal, de BTV- sobre aquestes acusacions que ara han brotat i assenyalen Bergoglio com a possible còmplice de la dictadura militar: «Quan era cardenal, va tenir molts enfrontaments amb el Govern dels Kirchner. Ells són els que ara estan orquestrant tota aquesta campanya de desprestigi contra ell», cosa que venint de persona tan poc sospitosa d'amiguisme amb el poder, com sor Lucía, ens dóna una dimensió meditable sobre la veracitat d'aquestes acusacions, que Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau, també ha rebutjat. Però sobretot el que va fer sor Lucía va ser una valenta defensa de la dona a l'Església, una denúncia del paper al qual estan relegades. ¡Ahh! No va agradar gens aquest feminisme religiós a Doña Pitita. S'horroritzava només de pensar que una monja pogués confessar o donar la comunió. «Això nosaltres no ho podem fer. No. No», va exclamar molt contrariada. I aquesta actitud tancada va evidenciar una paradoxa colossal: vam veure amb tota claredat la diferència entre una monja i una beata.

DRAGÓ SE'N VA .- D'aquesta nit a T-5, tan il·lustrativa, tan interessant amb aquest contacte entre Pitita i sor Lucía, lamentablement el que més s'està ressaltant, el que s'està elevant a categoria de notícia, és la plantada protagonitzada per Dragó i la seva filla Ayanta. Se'n van anar enfadats perquè no els va agradar com van ser presentats. Anaven a ser entrevistats per haver escrit un llibre junts: Pacto de sangre. Va advertir Sandra Barneda: «Sospito que això que han fet ha sigut una estratègia per vendre més». Per un cop, i sense que serveixi de precedent, la sospita de Sandra és versemblant.