Llegenda del pop espanyol

Tony Ronald, cantant i productor musical de referència en el pop comercial espanyol dels 60 i 70, va morir ahir a Barcelona després d'una llarga batalla contra el càncer. Tenia 71 anys.

De nom real Siegfried Andre Den Boer Kramer, Ronald va néixer el 1941 a Arnhem (Holanda), al si d'una família humil però musicalment rica; el seu avi matern, professor de música i amb el seu propi grup de corda, li va inculcar la que seria la seva passió. Quan va fer els 16 anys es va enrolar a la marina mercant i es va comprar la seva primera guitarra.

A finals dels 50 va recalar a Barcelona, on va formar, amb el seu amic José Luis Bolívar, el grup Kroner's Duo, una de tantes formacions sorgides a l'estela del Dúo Dinámico. El 1961, sense haver tingut gran èxit, es van separar. Tony va formar llavors un altre duo poc conegut, Tony and Charley, amb un compatriota seu, Charley Kurtz; el mateix que pocs anys després triomfaria amb La yenka, gravada amb un altre duo, Johnny and Charley.

Ronald no va deixar de buscar la fama i d'absorbir les tendències arribades de fora -mai ha estat ben ponderada la seva importació de sons com el soul i el pop marca Beatles al paisatge de la música popular espanyola- amb projectes com Los Kroners i Tony Ronald Group, que el porten pels escenaris de localitats turístiques. En aquesta època va gravar versions de The Monkees, Little Richard i fins i tot el Summertime de George Gershwin. Com a barceloní d'adopció, també va gravar temes en català.

AUGE EN NOM PROPI / Però no va ser fins a començar la seva carrera en solitari que van començar a ploure els verdaders èxits. El més important, Help, ayúdame, que va publicar el 1971 en diferents idiomes. Altres temes menys icònics però també exitosos: Lady banana, Dejaré la llave en mi puerta, Amor te vas¿A finals dels 70, es va reconvertir en productor d'èxit, cuinant discos de Los Diablos, Dyango i Los Amaya; dels segons va produir els seus principals èxits, La inyección i Vete. Els 80 es va allunyar lleugerament dels estudis per conformar-se amb espectacles nostàlgics pels pobles del país. Encara que fos amb cintes pregravades, Ronald se sentia orgullós i disfrutava a l'escenari. La dècada següent va recórrer teatres amb l'espectacle Míticos 70, juntament amb Micky, Jeanette i Llorenç Santamaría.

Notícies relacionades

Scorpions i Judas Priest, bucle de hits

El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren

Només fa una setmana passava per Qué tiempo tan feliz -el programa de María Teresa Campos a Telecinco- per parlar sobre la seva retirada irremeiable. Aquesta llegenda del pop espanyol ja feia 11 anys que batallava contra el càncer i havia perdut la força i la mobilitat necessàries per enfrontar-se a les exigències dels directes. «M'hauria agradat continuar una altra temporada, però fa anys que tinc problemes importants de salut, i això m'impedeix totalment seguir. Aquesta és la raó». Si hagués estat per ell, hauria continuat als escenaris tant temps com, diguem, un Tony Bennett. «M'hauria agradat com algun cantant americà que hi ha, que canta als 84 a duo i això, però és impossible», va declarar al programa de Campos.

Ahir, al mateix espai televisiu, la presentadora anunciava la mort del cantant d'origen holandès.