La 'desaparició' de Baricco

Com Don Giovanni, Alessandro Baricco (Torí, 1958) podria cantussejar «el catalogo è questo» (Aquest és el catàleg). On el llegendari amant enumera dones, l'escriptor ho fa amb les seves novel·les. Les estima totes encara que siguin tan diferents entre si. El símil ve a tomb perquè l'italià porta sota el braç una nova novel·laMr. Gwyn(La Magrana / Anagrama) i també firma una adaptació per a joves deDon Joan. La primera constatació de Baricco, que accepta amb un somriure la definició d'escriptor sense estil, «perquè aquest s'ha d'adaptar al tema i no al revés», és queMr. Gwynno s'assembla gens al seu anterior treball,Emaús. Aquella era «una novel·la de pedra i amb molts angles», mentre que aquesta «més aviat sembla de vidre, transparent».Mr. Gwynsegueix la decisió d'un escriptor que un bon dia deixa d'escriure, «o, més ben dit, deixa de publicar, per buscar nous camins al gest de l'escriptura». Aquests camins el porten a fer retrats literaris al natural com si fossin pictòrics i a deixar-se anar en un procés d'abandonament del món i desaparició que, inevitablement, recorda J. D. Salinger, un dels escriptors favorits de Baricco. No en va li va posar Holden -el protagonista d'El vigilant en el camp de sègol- al taller d'escriptura que dirigeix a Torí.

Inevitable pensar en Baricco -tan bon comunicador, tan estimat pels lectors a Itàlia, tan sol·licitat per la televisió- com l'altra cara de la moneda de l'escriptor ocult. Després d'algun forcejament dialèctic -«Això és només una fantasia, no té res a veure amb mi, si hi va haver un punt d'inflexió en la meva escriptura va tenir lloc fa anys»- acaba per admetre que sí, que la desaparició és una de les seves fantasies subterrànies. «Però per desaparèixer fa falta tenir molt talent i també molt esperit destructiu i a mi, com a mínim, em falta això segon».

Tractant-se de les vicissituds d'un escriptor en crisi, el llibre també conté una reflexió sobre com es construeix una narració. «Dir que som pàgines d'un llibre que ningú no ha escrit és una mica vague però conté una certa veritat. A la novel·la s'assegura que no som personatges sinó històries i que es necessita algú perquè reconegui la història de la qual formem part sense saber-ho i l'escrigui. Això és el que fa Gwyn».

Notícies relacionades

Carla Simón: «La meva mare va deixar l’heroïna i em va tenir a mi, tot i que després va arribar la putada de la sida»

La tornada de Mazoni: «Hi ha un punt en la teva carrera que és perillós: quan ja no ets novetat i tampoc ets una llegenda»

La música, com és sabut, és una de les passions de l'autor, que es va iniciar en l'escriptura com a crític musical i en aquesta obra, com en altres de seves, també hi té presència. És per aquest motiu que -emulant la seva compatriota Raffaella Carrà-«si fuerra» una composició musicalMr. Gwynseria unes clàssiques «variacions sobre un tema», segons Baricco. «Hi ha un tema al qual se li van afegint motius fins que al final desapareix i es converteix en una altra cosa, sempre amb el mateix ritme d'una manera molt lenta en la seva construcció».

'SPIN OFF' / Malgrat que com a autor Baricco es força a canviar d'estil d'un llibre a l'altre, després deMr. Gwynno ho ha pogut fer. S'ha vist obligat a escriure la novel·la que hi ha evocada, que presumiblement escriu el protagonista i en la qual apareixen els famosos retrats literaris.Tres vegades a l'alba, que acaba d'aparèixer a Itàlia, i que té pendents per ara les traduccions al castellà i al català, és una obra independent que es pot llegir sense conèixer el seu precedent. «Però només aquí es podran llegir els retrats de Gwyn ».