GUARDÓ LITERARI

Lorenzo Silva reivindica la salut de la novel·la negra en època de crisi

El nou premi Planeta advoca per la conciliació entre Catalunya i Espanya i apel·la al respecte mutu i la intel·ligència

Les obres guanyadora i finalista es publicaran el 6 de novembre

Lorenzo Silva i Mara Torres, flamants guanyador i finalista del premi Planeta, aquest dimarts a Barcelona.

Lorenzo Silva i Mara Torres, flamants guanyador i finalista del premi Planeta, aquest dimarts a Barcelona. / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Lorenzo SilvaiMara Torres, escriptor veterà i novel·lista debutant, han capejat amb èxit la boja jornada d'entrevistes i declaracions en què es veuen tradicionalment immersos el guanyador i el finalista delPremi Planeta'La marca del meridiano', novel·la amb què Silva (Madrid, 1966) va aconseguir el màxim guardó i que es publicarà el pròxim 6 de novembre, ha servit l'autor per llançar una rotunda defensa ireivindicació de la novel·la negra  ja que aquesta pertany a la sèrie protagonitzada pels seus ja coneguts investigadors de la Guàrdia Civil, RubénBevilacqua i VirginiaChamorro, creats de la seva ploma fa 17 anys.  

"Ara és el moment de la novel·la negra a Espanya. Igual que als Estats Units el gran 'boom' va ser en els anys 30, després del crac i la gran depressió, ara la crisi del sistema ha propiciat que sigui també així aquí", ha comentat Silva, que ha recordat la tasca d'altres defensors del gènere, com el llibreter Paco Camarasa, organitzador de BCNegra, que "l'han reivindicat quan era un gènere de segona i no gaudia del favor d'editors ni d'acadèmics". L'autor d''El alquimista impaciente' ha evocat de seguida el seu admirat Raymond Chandler, que deia que la bona novel·la negra "depèn de qui la escriu i ara aquí hi ha gent amb talent que ho fa i lectors que els llegeixen".   

Conciliació entre Catalunya i Espanya

Silva s'ha referit també a les seves paraules de conciliació entre Catalunya i Espanya i al seu desig que "l'única divisió entre totes dues sigui el meridià" de Greenwich que dóna títol a la novel·la, que no és més "que una línia imaginària". L'autor es va expressar així després de rebre el Planeta la nit de dilluns, en una gala marcada pel debat per la independència i la tensió verbal que han vingut protagonitzant tres dels seus il·lustres assistents: el president de la Generalitat, Artur Mas, i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, i el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch.

Notícies relacionades

"Va ser una reflexió personal. Era el meu agraïment personal a Barcelona i per extensió a Catalunya, on visc part del temps des de fa quatre anys. Els meus llibres fa 15 anys que es llegeixen als col·legis catalans -va comentar l'escriptor madrileny, apuntant que no va tenir ocasió de parlar amb Wert sobre això-. És una reflexió d'algú que no pot veure-ho des d'un costat només, no puc posar-me a bombardejar Barcelona des de Madrid perquè tinc família i casa als dos llocs. És com durant la crisi de Perejil en els fòrums es deia 'doncs bombardegem Rabat i ja està'. Allà hi vivia llavors la meva tieta Isabel i ¡l'haurien bombardejat! Quan el teu cor està repartit és molt difícil. Jo crec que el conflicte no és irreparable. Però cal saber gestionar-lo amb intel·ligència i respecte mutu. Els passos cap al conflicte s'han donat des dels dos costats. Cal caminar junts respectant la diferència, tenint en compte que hi ha altres sensibilitats i altres visions del món diferents de les nostres".

Novel·la sobre l'amor  

Silva ha explicat que la seva novel·la, en què un dels seus grans temes és la corrupció policial, comença parlant de mort, "amb un cadàver trobat a la Rioja l'1 d'octubre del 2011", una data en què els seus dos investigadors van poder escoltar les dues grans notícies del dia: "que ETA abandonava les armes i el linxament de Gaddafi". Per la seva part, Mara Torres, presentadora de Noticias de la 2 i finalista amb la novel·la 'La vida imaginaria', ha posat el contrapunt. "La novel·la parla d'amor. A la protagonista, de trenta i tants anys, la deixen i ella ha de recompondre el seu món i reincorporar-se a la vida social". En aquest procés, ha afegit Torres, "surt de nit, surt a lligar però també té els seus moments de soledat i els seus moments tristos". A la vegada, manté una "vida imaginària que és tot allò que vols que et passi i no saps si passarà".