Marques i marques

Tinc un amic que se n'ha anat una temporada a Venècia i diu que alguns amics li van prohibir amb sorna posar-se a escriure'n cap poema. En el mateix sentit,Ernesto Baltarha publicat aJot Down Magazinel'article titulat «Las muchas Venecias», en què comença apuntant que potser el millor seria senzillament i directament evitar el tema, atesa la densitat literària de les aigües dels canals a la ciutat de la Sereníssima. La paradoxa és que ho diu (ho diem) com una mena decaptatioprèvia al fet d'afegir la seva veu al gran cor secular de tots els que han escrit amb Venècia com a decorat.

Prenc notes per a aquest article amb lesMarques d'aiguadeJoseph Brodsky (Viena / Siruela) damunt de la taula i amb el diari obert a la pàgina en què un suplement ressenya la darrera novel·la deDonna Leon.Si ella o el Nobel russoamericà haguessin estat prudents, si haguessin fet cas de la humilitat i la prevenció assenyades, ara no podríem parlar dels seus llibres. SiVikram Seth hagués estat assenyat ara no existiria l'esplèndida novel·la que ésUna música constant. Si ho hagués estatPredrag Matvejevic no podríem llegir La otra Venecia.Si ho haguessin estatJohn Julius Norwich, Jan Morris, Thomas Mann, John RuskinoHenry James tots plegats ens hauríem perdut un munt d'excel·lents pàgines. Bona part de la literatura s'escriu sobre llibres anteriors, i gairebé tota sobre temes donats: alhoragràcies a imalgratel que ja s'ha publicat sobre determinats llocs, fets o persones. I què volen?, jo me n'alegro queBrodskyfos un imprudent, que no li fes res agafar un full i posar-se a evocar com l'havien anat a recollir a l'estació aquella freda nit de desembre. D'alguna manera és també el que ha gosat ferNarcís Comadiraen posar-se a evocar en l'extraordinariMarques de foc(Ara Llibres) -una antologia, unes memòries, un assaig- el fil dels poemes que l'han fet la persona, el lector i l'escriptor que és. Ells han gosat poder. I llavors les marques queden on elsBrodskyo elsComadirales deixen: ben amunt.