Mor el 'Maestro Reverendo', company professional del 'Gran Wyoming

El músic i compositor madrileny Ángel Muñoz Alonso, conegut artísticament com'Maestro Reverendo', company durant més de 20 anys del 'showman'José Miguel Monzón,'El Gran Wyoming', ha mort aquest matí als 57 anys, segons fonts pròximes a l'artista. Encara que la seva faceta més coneguda ha estat posar la banda sonora a les actuacions del Gran Wyoming, El Reverendo ha estat arranjador, compositor i músic d'estudi per a innombrables grups i cantants, des dels seus començaments, amb el grup Descontrol 75 juntament ambMoncho Alpuente, que fes popular la cèlebre 'Saca el güisqui cheli'.

També amb el Gran Wyoming va formar part del grup Paracelso, amb el qual el 1978 i el 1979 va guanyar les dues primeres edicions dels llegendaris Premis Rock Villa de Madrid amb 'El Rock del trapichero'. Aquí va començar el tàndem Wyoming-Reverend, amb un trajecte de més de 20 anys recorrent els locals de tot Espanya, com l'espectacle fix del mític bar La Aurora, del carrer Luna de Madrid, i deixant empremtes inesborrables en els diversos canals de televisió. Pianista virtuós, devot del seu Hammond, dominava tots els pals, des de la música contemporània fins al jazz o el rock "de garatge".

Notícies relacionades

3Cat revoluciona amb nous platós els seus informatius

Passions adolescents

Maestro Reverendo, que mai va portar alçacolls, ha estat arranjador d'artistes com Miguel Ríos, Siniestro Total o Los Ronaldos i ha compost nombroses bandes sonores per al cine i la televisió, com 'Sé infiel y no mires con quién', 'La mujer de tu vida' o 'Un paraguas para tres'. I en algunes ocasions, com a la pel·lícula 'Lulú de noche', d'Emilio Martínez Lázaro, participant com a extra , encara que mai pronunciava cap paraula.

També va posar música en fals directe a'Caiga quién caiga', un programa que va aguantar més de sis anys en antena i que el va convertir "potser a pesar d'ell mateix", en una cara reconeixible. Abans, va acompanyar el seu amic a 'El peor programa de la semana' i, després, en 'La terraza de Wyoming'. No obstant, "la seva llarga trajectòria no li ha impedit seguir sent un músic de minories, dels pocs que han pogut permetre's el luxe de mantenir-se al marge del pur mercat", indiquen les fonts en una nota remesa a Efe.