Mor Carlos Larrañaga, un dels actors més notables de l'últim segle

L'actor barceloníCarlos Larrañaga Ladrón de Guevara ha mort aquest dijous als 75 anys a Benalmádena (Màlaga). L'actor ha mort en un centre sanitari de Màlaga a conseqüència de complicacions per la "descompensació cardíaca" que patia des de fa temps i per la qual va haver de ser ingressat la setmana passada, han confirmat a Efe fonts hospitalàries.

Larrañaga ha estat un dels actors i galants més notables de l'últim segle, amb títols en el seu haver en cine, televisió i teatre que formen part ja de la història de l'escena espanyola. Medalla de Oro al Mérito en les Bellas Artes, Larrañaga va néixer l'11 de març de 1937, en una família d'actors: fill de Pedro Larrañaga i María Fernanda Ladrón de Guevara, germà d'Amparo Rivelles, pare dels també actors Amparo i Luis, i tres de les seves quatre dones eren actrius.

Va aparèixer per primer cop en pantalla amb 4 anys, a la pel·lícula 'Alma de Dios', i amb 10 va intervenir a 'Serenata española', que protagonitzava la seva germana Amparo. El 1948 va actuar a 'Cita con un viejo corazón' i dos anys després a 'Pequeñeces', al mateix temps que deixava els estudis per dedicar-se a la interpretació.

Primers premis

Després d'una gira per Amèrica va treballar en pel·lícules com 'Quince bajo la lona' (1959); 'Ha llegado un ángel' (1961) amb Marisol, o 'El extraño viaje' (1964), de Fernando Fernán Gómez. El 1979, per la pel·lícula 'Las verdes praderas', de José Luis Garci, va obtenir el Premi del Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC).

Algunes de les seves últimes pel·lícules van ser 'Atraco a las 3 y media' (2003), 'Tíovivo C. 1950' (2004), 'Bienvenido a casa' (2005), 'Luz de Domingo' (2007), de José Luis Garci, per la qual el 2008 va recollir el premi al millor Actor Secundari del Círculo de Escritores Cinematográficos (CEC) o 'Sangre de mayo' (2008).

Actor polivalent i complet, també va treballar en el teatre, on va debutar el 1950 en 'El último concierto'. El 1959 va formar la seva primera companyia de teatre amb Gustavo Pérez Puig, i va estrenar 'Crimen en Fiske Manor'. A més, va treballar en obres com 'La cornada', 'La tercera palabra', 'Pato a la naranja' o 'La gata sobre el tejado de zinc caliente' (1979).

També director

Després d'uns anys allunyat dels escenaris, el 1986 va estrenar '¿Qué tal cariño?' i cinc anys més tard va dirigir 'Trescientos veintiuno... trescientos veintidos'. El 1996 va dirigir i va interpretar '¿Y ahora qué?' i tres anys després va dirigir, produir i protagonitzar 'Las mujeres de Jack', a la qual va seguir la comèdia teatral 'Sin rencor' (2000). A TVE va treballar en sèries com 'Los desastres de la guerra' (1981), 'Los gozos y las sombras' )1982), 'Goya' (1985), 'La huella del crimen' (1986).

El 1991 va començar a intervenir en la popular sèrie de televisió 'Farmacia de guardia', dirigida per Antonio Mercero, en què va estar fins al 1995. Per aquest treball va rebre nombrosos premis, entre ells, el 1993, el TP de Oro com a millor actor, guardó que va repetir el 1995. El 2010 va estrenar la tv movie d'aquesta sèrie, titulada 'La última guardia'.

Després va participar en sèries com 'Señor alcalde' (1998), 'Un hombre solo' (1999), 'London Street'(2003) o 'Gran reserva' (2011) i va presentar el programa 'Pequeños grandes genios'.

Família d'actors

A començaments de 2011 va rodar 'Los muertos no se tocan, niño', amb guió de Rafael Azcona i en què ell representava un metge de províncies. Larrañaga va estar casat tres vegades, l'última amb l'actriu Ana Escribano, amb qui va contraure matrimoni el 2006 i de qui es va separar quatre anys després, el maig del 2010. El matrimoni va tenir una filla.

Notícies relacionades

‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

Terry Eagleton: "La possibilitat mateixa de la crítica està en perill"

La seva primera esposa va ser l'actriu Maria Luisa Merlo, amb qui va estar casat del 1959 al 1977. El matrimoni va tenir tres fills: Luis, Amparo i Pedro (casat amb Maribel Verdú). A més, l'actor tenia un altre fill, Juan Carlos, fruit d'una relació anterior.

Després va estar unit a la també actriu i directora teatral Ana Diosdado (1979-1999), amb qui no es va arribar a casar, i entre el 2000 i el 2006, amb María Teresa Ortiz-Bau.