Joaquín Sabina s'acomiada de Chavela Vargas amb "un plor irreparable"

Es van conèixer fa 20 anys, a Madrid, a la sala Morasol, i des del primer momentJoaquín Sabina iChavela Vargas van segellar una amistat eterna. Així ho demostra la carta que elcantautor espanyol ha escrit per expressar la seva profunda tristesa perla mort d'una fidel companyade tragos i moments agradables, a qui li dedica "un plor irreparable", el que va ser incapaç de plorar quan van morir els seus pares.

Al text titulat 'Qui pogués riure com plora ella', publicat alperfil oficial de 'la Vargas' --com la coneixien a Mèxic-- a Facebook,Sabina explica que va conèixer la mort per la televisió. "Estava dibuixant en un quadernet, un costum que acabo d'adquirir, quan vaig veure per la televisió, encesa sense so, la imatge de Chavela. Vaig posar veu a l'aparell. L'hem perdut, vaig escoltar. I em va agafar un plor irreparable", detalla.

"El que mai m'havia passat. Sempre em vaig culpar per no ser capaç de plorar amb la mort dels meus pares, però aquesta vegada em va vèncer el desconsol", afegeix el cantautor, que reconeix a lacarta oberta que una de les coses més grans que li han passat en la vida és haver cantat i rigut amb Chavela. "Fins a afartar-nos", subratlla. No és estrany, llavors, que al conèixer la trista notícia el cantautor tingués "la necessitat de baixar al bar a beure a la seva salut".

Una frase, una cançó

Notícies relacionades

Adéu a 'La llorona'

Pedro Almodóvar escriu una carta d'amor a Chavela Vargas

A la seva amiga de "cabells de plata i carn morena" li va dedicar la cançó'En el boulevard de los sueños rotos', frase que va sortir de la boca de la cantant quan es van conèixer i que ell va caçar al vol. "Vaig demanar a Pedro Almodóvar que ens presentés. A l'acostar-m'hi, vaig escoltar com ell li explicava qui era jo, ja que Chavela no tenia la menor idea. 'L'admiro des de petits', li vaig dir. 'Jo també l'admiro molt a vostè', va contestar. Davant la mentida, vaig exclamar. 'Vés a la merda'. Ens vam fondre en una llarga abraçada", recorda sobre la sevaprimera trobada. 

Per Sabina, la mort de la "dama de ponxo vermell" significa la pèrdua d'una manera de cantar plorant, "un 'quejío' inigualable, una expressivitat poc comuna". "Uns collons i uns ovaris mai vistos en la música popular des de la mort del bandoneonista Ricardo Goyeneche. Ella no venia una veu, venia un estil", subratlla. "En aquests moments de pèrdua em dic: ¡Qui pogués riure com ploraChavela!”, diu.