Madonna regna al Sant Jordi

Madonna va fer ahir a la nit al Palau Sant Jordi de Madonna, fins a les últimes conseqüències, fins a la frontera mateixa de l'autocitació honorífica. L'estrella novaiorquesa deu haver considerat que aquest no és el millor moment per fer moviments arriscats, i el xou delMDNA toures va assentar en el seu imaginari secular: al·lusions sexualsnon stop, referènciesfashionambigües, escenes de sang i foc, i la religió com a teló de fons i clímax redemptor a cop deLike a prayer.

Encara que el repertori del primer dels seus dos concerts a Barcelona es va basar en la seva producció recent i només va incloure algunshitsclàssics, en el fons va tenir un component degrans èxits,però més escènics que musicals. Perquè veure Madonna entre creus, altars i monjos musculosos, o desfilant amb models que insinuen simpatiessadomaso, no és una novetat, i evoca en l'espectador altres escenes protagonitzades per l'artista en el passat (vídeoclips, gires); moments icònics de la cultura pop. Madonna els va explotar ahir a la nit a consciència en un xou de ritme àgil, amb coreografies vistoses i un escenari que tan aviat tenia un aspecte catedralici com es transformava en una passarel·la de moda o un temple de gospel.

'BOTAFUMEIRO' BAPTISMAL / Les al·lusions a la religió es van manifestar des de l'inici del concert,que es va produir amb 45 minuts de retard, quan un enormebotafumeiroes va balancejar sobre l'escenari, agitat per sis monjos (segons l'ortodòxia compostel·lana, haurien d'haver estat vuit) que poc després es van transformar en fornits ballarins. L'estrella va aparèixer de l'interior d'un confessionari que va baixar des de les altures mogut per un mecanisme hidràulic; tot molt natural.

L'escenari tenia aspecte de catedral gòtica, encara que els monjos davanters portaven gorres de la més rabiosa moda lama. L'escena va donar pas a la primera cançó,Girl gone wild, del nou disc.

L'efecte sorpresa en els concerts, actualment, ja no és el que era: els fans han pogut veure des de fa dies a Youtube els canvis escenogràfics i l'evolució del xou a través de les gravacions disponibles de la nit inaugural de Tel Aviv i altres. Però aquell impacte de foli en blanc d'altres temps ha estat substituït per l'efecteguia turística: l'espectador va al concert a comprovar que les imatges que ha vist abans a la xarxa són certes. A veure la versió original, la torre Eiffel del pop de mida real. Madonna, convertida en monument.

Una icona en rotació i de formes canviants, que al Sant Jordi va ser aquí relleu pop-art, allà efígie judeocristiana. ARevolveriGang bang, l'escenari va derivar en plató d'escena de cine negre, banyat en sang quan Madonna es va dedicar a disparar, un per un, a sis ballarins. Un gran crucifix donava cobertura espiritual al gag. Aquest bloc va conduir a una breu versió delhitPapa don't preach, Hung up(amb la seva referència a Abba a ritme discotequer) iI don't give A. En aquesta, Madonna va córrer amb una guitarra elèctrica penjada.

OPA A LADY GAGA / Un dels moments més simpàtics va ser quan li va clavar una bufetada (figurada) a Lady Gaga al comparar l'èxit d'aquesta última,Born this way, amb el seu clàssicExpress yourself, i rematar la jugada amb unes estrofes deShe's not me. Mala llet còsmica al Sant Jordi. Aquí, Madonna va aparèixer convertida en tendramajoret, secundada aGive me all your luvin' per un batalló d'aerotimbalersque, sense immutar-se, va tocar suspès a la cúpula del Sant Jordi.

La festa va seguir amb Turn up the radioi unOpen your heart amb accents folk subministrats pel trio bascofrancès de veus i percussions Kalakan. Al finalitzar, Madonna es va dirigir per fi al públic. «Suposo que després de tots aquests anys ja sabeu com em dic, ¿no?», va preguntar. «MDNA», es va respondre abans de llançar un missatge de fraternitat humanista. «Som un únic món, no importa el color, no importa la preferència sexual. Una ànima unida», va assegurar en anglès, abans de passar-se fugaçment al castellà. «¿Comprende? ¿Comprende mucho?»

Notícies relacionades

Dues dives cara a cara

Esperant l'autèntica

Després d'una cita aJustify me lovevia pantalla de vídeo (sorprèn recordar que aquesta cançó la va compondre l'avui poccoolLenny Kravitz) va arribar un dels moments més àlgids de la nit ambVogue, sostinguda sobre un ritme house universal i amb la seva desfilada de mites evocada en el text i en la pantalla: Marlon Brando, Grace Kelly, Jimmy Dean... Desfilada de models de Jean Paul Gaultier i confusió de rols sexuals. Seqüència mantinguda ambCandy shop, en una versió més suau i libidinosa que al discHard candy. Moments voluptuosos realçats ambHuman nature, el guió de gira de la qual inclou un punt destriptease. Ahir a la nit no va mostrar cap pit, com va fer a Istanbul, però sí el tanga, com a Roma. I el missatge de «no fear» (sense por) escrit en majúscules a l'esquena.

Like a virginva sonar en versió valsminimal, abans del festí final. Després de l'exhibicionisme i el pecat, la redempció.I'm addictediI'm a sinner van ser elmea culpairremeiable, i van conduir a la súplica mística deLike a prayer, amb túnica i cor gospel, i al colofó deCelebration. Sense culpa ni remordiments. El pop no sol tenir-los, i Madonna, menys