L'ORIGEN D'un monument no catalogat

El claustre de l'alemany

Un hereu de Boehringer va adquirir el conjunt de Palamós a Madrid

El professor Gerardo Boto (esquerra) i Juan Antonio Olañeta, darrere d’una fotografia del claustre de Palamós.

El professor Gerardo Boto (esquerra) i Juan Antonio Olañeta, darrere d’una fotografia del claustre de Palamós. / ACN/ TÀNIA TÀPIA

4
Es llegeix en minuts
   ERNEST ALÓS / Barcelona

¿Una joia del romànic castellà del segle XII trasplantada a una mansió de Palamós, desconeguda per als historiadors de l'art i els responsables de Patrimoni i sense la deguda protecció normativa, o una bona reproducció instal·lada com a decorat luxós al costat d'una piscina? Els tècnics de la Generalitat es pronunciaran els pròxims dies. Però si l'origen del claustre del Mas del Vent -sobre el qual el professor de la Universitat de Girona Gerardo Boto indaga des de fa dos anys- encara ha de ser ratificat, la història des que va deixar un magatzem de Madrid desmuntat, guardat en caixes i amb cada carreu numerat en vermell, i la dels seus propietaris, potser no és tan misteriosa, però sí igualment interessant.

La societat propietària del complex, Explotaciones Forestales i Agrícolas Brugarol, després de les informacions publicades els últims dies pel diariEl País,va aclarir que el claustre va ser adquirit el 1958 per Hans Engelhorn i que la propietat sempre havia tingut dubtes sobre l'autenticitat del conjunt. De fet, una assessora del Metropolitan va afirmar el 1966, després d'examinar-ne unes fotografies, que el claustre era fals. Exactament la conclusió contrària a què ha arribat Boto (veu clars paral·lelismes amb els claustres de Silos i Las Huelgas) a partir de les fotografies a la revista de dissenyADen què va descobrir el conjunt, i de les fotografies conservades a l'Arxiu Municipal de Palamós. ¿Però qui era aquest ciutadà alemany, i qui són els actuals propietaris? ¿I aquesta informació pot aclarir alguna cosa sobre el claustre?

GRANS EMPRESARIS / Hans Engelhorn era un dels tres germans hereus de la gran empresa química alemanya Boehringer Mannheim, instal·lada a Catalunya des del 1933. Els seus avantpassats van ser els creadors de Basf... A càrrec de la firma a Espanya, els interessos de Hans eren molt més variats: col·leccionista, entre les seves amistats durant els anys 40 figuraven crítics d'art i pintors, com Miró, el misteriós germanicomexicà Mathias Goeritz fundador de l'Escola Altamira, i els membres de Dau al Set. Entre les seves compres més destacades, diversosdalís.Precisament el pintor Francesc García Vilella (1922-2001), del qual va ser protector, és la baula que uneix el claustre, Engelhorn i Palamós.

Una persona que va conèixer profundament tant García Vilella com Engelhorn, la identitat del qual prefereix mantenir reservada, recorda molt bé com es va desenvolupar l'operació. El pintor, que va ser qui va aconsellar al seu amic alemany que comprés la finca del Mas del Vent, va ser també qui el va informar que un antiquari de Madrid, ben relacionat per cert amb la dona de Franco, anunciava a la premsa que tenia a la venda parts d'un monestir romànic. Una cosa gens sorprenent quan tants monuments similars van sortir en caixes rumb als EUA en anys anteriors. Segons els records d'aquesta persona, Engelhorn va agafar al vol l'avís, va adquirir les parts que quedaven del claustre, del qual li van dir que procedia de la província de Segòvia (una de les dues localitzacions que Boto considera com a probables) i les va traslladar a Palamós. «Fins que no s'examini hi pot haver dubtes de si té 100 o 900 anys, però als anys 40 i 50 Espanya era uns encants i qui tenia diners podia comprar el que volia; en canvi, imaginar-se un taller de picapedrers tallant-ne una còpia és més inversemblant», considera Boto.

En tot cas, una vegada arribat a l'Empordà, el claustre no va ser precisament un secret guardat sota set claus. Un cartell l'identificava com una antiguitat del segle XII, a la finca se celebraven festes, va arribar a aparèixer fotografiat en felicitacions de Nadal, una vegada a l'any una romeria passava per la finca...

Aquesta obertura va acabar als anys 60, recorda aquesta persona pròxima a l'empresari i col·leccio-

Notícies relacionades

nista. Després de la mort de Hans Engelhorn -conco i sense fills que es va casar molt tard amb Caroline Engelhorn-, la seva viuda es va casar al seu torn amb el secretari personal d'aquest. Tots dos van deixar Palamós i es van traslladar a Suïssa.

Al morir Caroline, va heretar el Mas del Vent, amb el seu claustre, Kurt Alexander Engelhorn, nebot de Hans Engelhorn, fill del germà d'aquest, Curt Engelhorn. Cognoms discrets però coneguts a la premsa econòmica. El 1997, els Engelhorn van vendre a la multinacional Roche la seva empresa, Boehringer Mannheim, per 8.970 milions d'euros. El 40% van anar a Curt Engelhorn (que des d'aleshores, com a gestor del fons Frog Capital, oscil·la entre els llocs 90 i 120 de la llista Forbes de les fortunes més grans) i el 60% a 20 familiars més. Sí, els veïns de la Fosca sempre van saber que tenien com a veïns uns alemanys amb possibles. A més d'un claustre.