Els barrots de la llibertat

A la jove companyia La Virgueria li agrada sacsejar consciències. Després de tractar els abismes de la pèrdua d'un fill (L'hivern al cos) i de l'esquizofrènia (Si avui és diumenge demà és dijous), ara afronten a180º de cel la difícil reinserció dels que han passat anys a l'ombra. Una reflexió sobre el sistema penitenciari i la seva eficàcia, que recala fins a l'1 de juliol al Tantarantana.

«Falla alguna cosa en el sistema, molts dels que surten de la presó hi tornen. Els resulta molt difícil integrar-se, estan indefensos», destaca Aleix Fauró, director i coautor, juntament amb l'actriu Isis Martín. L'acció segueix els passos d'Ángela (Martín) des del dia que recobra la llibertat (ha passat sis anys entre reixes per un atracament) fins nou mesos després. «Intenta entrar en la societat, però li pesa molt la motxilla de la reclusió», expliquen els autors, que van visitar diverses presons per documentar-se. «Aquest és el país més punitiu de la UE. No hi ha pena de mort, però ja veurem amb Gallardón què passa», avisa Fauró.

Notícies relacionades

El paper dels diners en l’amor i el matrimoni

‘Alien: Planeta Tierra’: una mitologia expandida cap a suggerents direccions

La companyia proposa «un viatge emocional basat en la poètica del text, els cossos, la música...». Llenguatge oníric, emocions i plasticitat. Coproduïda pel Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET), l'obra incideix en els judicis que marquen la vida de tot exconvicte. Al procés legal s'hi sumen també els prejudicis socials i, sobretot, el judici propi. «És el d'algú que té l'autoestima molt baixa i no confia en ningú. Això accentua el seu aïllament i el risc de tornar al forat».

MIG CEL / L'escenografia mateix simula un judici real: les tribunes del jutge, el fiscal i la defensa, i el banc per a l'acusada. Un banc i tres estructures simbòliques: són gronxadors però semblen forques. «És una metàfora dels que aconsegueixen la llibertat però ja no saben com l'han de viure, no coneixen les normes del joc». El títol al·ludeix al limitat espai visual dels reus. «El seu horitzó sovint és una paret de formigó. No poden veure tot el cel, els falta una mitja circumferència sobre els caps». La Virgueria ja té al seu punt de mira un nou projecte: la indústria armamentística.