Trobades dues fotos inèdites de Centelles en què Capa apareix després d'Azaña i Negrín

Un equip d'investigadors ha trobatdues fotografies inèdites d'Agustí Centelles, fetes el 1938 durant el comiat a Barcelona a les Brigades Internacionals, en quèRobert Capa apareix amb la càmera a la mà rere el president de la República, Manuel Azaña, i el cap de govern, Juan Negrín.

El fotoeditor Joaquín D. Gasca, comissari de l'exposicióCentelles >in_edit_¡oh!, ha explicat que la importància d'aquesta troballa és que "documenta per primera vegada una tercera trobada entre Capa i Centelles amb unes fotografies que es van fer el 28 d'octubre de 1938 en l'aleshores avinguda 14 d'Abril (actual Diagonal), en un tram imprecís entre el palau Presidencial (Pedralbes) i la plaça Germans Badía (Francesc Macià)".

El govern de la República havia organitzat una grandesfilada per acomiadar els membres de les Brigades Internacionals i les dues imatges de Centelles descobreixen Robert Capa al pas dels vehicles que conduïen per un costat el doctor Juan Negrín acompanyat pel general Rojo i, per un altre, el president Azaña.

La conservadora de l'International Center of Photography (ICP) de Nova York, Cynthia Young, ha assegurat que no tenia constància d'aquestes fotografies en què apareix Capa amb la seva nova càmera fotogràfica que substituïa l'antiga Leica, una Contax II, amb la qual havia treballat a la Xina en els mesos anteriors, segons relata el mateix Gasca.

El fons Centelles

El 28 d'octubre de 1938, cap a les 16.30 hores, resumeix Gasca, "es van registrar les fotografies d'un fotoperiodista conegut internacionalment com Robert Capa, i que es van publicar a tot el món, i les fotos fins ara inèdites d'Agustí Centelles".

La troballa s'ha produït després de revisar al Centre de la Memòria Històrica de Salamanca lesfotografies mai publicades del fons Centelles, i els primers indicis que hi apareixia Capa en dues d'elles "van ser confirmats per l'ICP de Nova York".

Aquella trobada en un mateix moment històric entre Capa i Centelles es tornaria a repetir, encara que en circumstàncies diferents, mesos després, ja el 1939, al camp de concentració francès de Bram, on Capa, com a cèlebre fotògraf internacional, i Centelles, com a intern, retraten el cementiri del camp.

L'anàlisi comparativa dels dos treballs a Bram permet deduir, en paraules de la historiadora Rocío Alcalá, que presenten dues òptiques diferents del mateix lloc i del mateix moment: el cementiri del camp.

Dues trobades anteriors

"L'intern Centelles mostra lasolidaritat dels refugiats a l'acomiadar els companys morts; mentre que la visió de Capa és diametralment diferent: el gendarme l'acompanya a fer la fotografia del cementiri solitari", subratlla Alcalá.

Abans de la trobada a Barcelona i a Bram, existia constància que les mirades dels dos fotoperiodistes s'havien creuat en dues ocasions més. L'agost del 1936, Capa és a Barcelona fotografiant la sortida dels voluntaris de la Unió de Germans Proletaris i hi ha fotografies similars de Centelles en el mateix lloci en el mateix moment.

Tornaran a trobar-se al front de Terol, quan Capa fotografia un suboficial de la Guàrdia d'Assalt i en un extrem del negatiu hi apareix Agustí Centelles, una instantània que es va publicar a la revistaLife del gener del 1938, encara que sense la imatge de Centelles, que va ser suprimida.

Anònims identificats

El treball deCentelles >in_edit_¡oh! ha permès fins ara la identificació d'alguns dels personatges anònims que apareixen a les fotos més cèlebres de Centelles, com el brigadista internacional afroamericà Cuba Hermosa --una instantània que està penjada al despatx del president Obama--; el guàrdia d'assalt Mariano Vitini o el guàrdia civil Juan Méndez Sancho.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Aquest grup investigador està integrat per la doctoranda Rocío Alcalá, els historiadors Jesús Núñez Calvo i Daniel Cortijo, i els fotoeditors Antón i Joaquín Gasca, aquest últim comissari de l'exposició dedicada el 2011 a Nova York a Centelles.

Les investigacions, continua Gasca, han permèstrencar amb el tòpic que Centelles va ser un fotògraf que només va publicar a Catalunya. “A partir de l'acarament dels negatius, hem detectat que Centelles publica les seves imatges en desenes de diaris del grup nord-americà Hearst, així com en més de 80 publicacions de tot el món, en països com França, Itàlia, el Japó, Bèlgica o els EUA”.