Les lletres 'indie' se citen al Primera Persona

La importància del jo. El que sóc de veritat i el que projecto davant dels altres. Si hi ha alguna cosa que caracteritza la literatura de finals del segle passat i principis d'aquest és el partit que se li ha tret a la primera persona del singular, jo. Tenim com a exemple la memòria, l'autoficció, però també la urgència confessional dels blocs i el tuit compulsiu...

Notícies relacionades

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Pop agredolç i esplendor exòtica

Un festival que adopta precisament aquest concepte, primera persona, reuneix avui i demà al CCCB els escriptors Jonathan Ames, Ben Brooks i Stewart Home, els dibuixants Juanjo Sáez i Manolo Vázquez (fill del gran Vázquez) i els músics Antonio Luque (Sr. Chinarro) i Jota (Los Planetas) per intentar un nou format de trobada amb el públic, que es presumeix bastant jove tenint en compte el caràcterindiedels participants. «Es tracta d'allunyar-se del vòmit confessional de les xarxes socials, amb una visió personal i un enfocament còmic amb el qual molts es poden sentir identificats», explica el periodista i escriptor Miqui Otero, que amb Kiko Amat ha traçat les línies mestres de la trobada. Otero destaca la voluntat de fugir de la tradició «hegemònica» -Vila-Matas, per entendre'ns, no hi està convidat-, amb autors poc coneguts que han publicat la seva primera obra. Les seves intervencions no seran gaire corrents. Gens corrents.

És el cas delnoi-meravellaBen Brooks (Fest-te gran,a Empúries), 19 anys, que ha promès tatuar-se les cames en públic, i del britànic Stewart Home -última adquisició d'Alpha-Decay, on ha publicatMemphis Underground-,que farà la seva lectura literalment de cap per avall, sí, fent la vertical. Però potser el més esperat de tots és el novaiorquès Jonathan Ames, creador de la sèrie de culte de la HBOBored to death, a punt de deixar de ser inèdit en castellà amb la novel·laDespierte, señor. La vara de mesurar el perfil dels participants té a veure amb una frase que va pronunciar Salinger abans d'aïllar-se del món: «M'interessen els escriptors amb qui em podria prendre una cervesa». Doncs això.