Miguel Ángel Sepúlveda: «Aquí hi ha una gran afició al còmic de superherois»

El barceloní Miguel Ángel Sepúlveda és l'autor de l'espectacular dibuix quetrencaavui la portada d'EL PERIÓDICO. És un dels dibuixants espanyols que treballen per a les grans editorials nord-americanes. Va començar a Marvel i, actualment, dibuixa per a DC una de les sèries relacionades ambGreen Lantern. Dissabte a la tarda firmarà al Saló del Còmic.

-¿D'on surt la inspiració per a aquesta portada d'El Periódico?-M'agradaria dir que la idea és meva, però ha estat un treball d'equip entre un servidor, el meu representant i els amics d'ECC Ediciones.

-¿Fa servir tècniques digitals per dibuixar o s'estima més les tradicionals?

-Meitat i meitat, depèn del treball que faci. El més habitual és que el dibuixant faci el dibuix a llapis i passi les pàgines a un entintador. Però jo faig tant el llapis com la tinta i els acabats amb l'ordinador.

-Últimament treballa en sèries amb alt contingut de ciència-ficció, però el seu estil és molt realista...

-Suposo que tots els dibuixants emulem els que vam llegir en la nostra infància. A mi m'encantaven Neal Adams, John Byrne i altres artistes de traç realista. Una altra qüestió és fins on és capaç de portar un el realisme sense que l'atrapin les dates d'entrega.

-Però malgrat aquest realisme, sembla que no li costa inventar-se monstres i alienígenes.

-Avui dia pots trobar referències en qualsevol lloc. Em puc inspirar en una pàgina web d'insectes o en la meva cara al matí, quan m'acabo de llevar.

-¿Dibuixar superherois era la seva meta com a autor?

-Quan era petit, m'agradava dibuixar de tot. Des de Lucky Luke fins als barrufets: només calia veure el meu pupitre, a classe. El deixava que feia pena. Però quan vaig comprar el meu primer tebeo de superherois, un d'El Hombre de Hierrod'Ediciones Vértice, va ser instantani: el vaig acabar de llegir, vaig agafar la llibreta i el llapis i... He seguit amb això fins ara.

-¿Per què hi ha tants dibuixants espanyols a Marvel i DC?

-A Espanya hi ha una gran afició al còmic de superherois, però a més tenim moltíssima gent amb talent que farà que seguim sent allà. És un orgull.

-¿Com es treballa amb una editorial que està a milers de quilòmetres?

-És fàcil: amb una bona connexió a internet. Tant és que siguin a l'altra banda de l'Atlàntic, la xarxa anul·la el factor distància. I no hi ha barrera cultural: els que ens dediquem a això sabem de sobres què és el que busca l'editorial.

-Vostè treballa per a editorials americanes i ha visitat salons del còmic als Estats Units. ¿Hi ha gaires diferències amb els d'Espanya?

-Vaig estar a la Comic Con de Nova York fa un parell d'anys. Allà viuen el còmic d'una manera molt intensa, suposo que forma part de la seva cultura i les seves tradicions. Aquí som més selectius: sabem què ens agrada i què no.

-¿Li agrada visitar el Saló del Còmic com a aficionat?

-No acostumo a anar als salons, no tinc temps. Però hi ha una cosa que m'agrada: en la majoria de casos, els organitzen aficionats a qui no els fa res dedicar el seu temps, i a vegades fins i tot els seus diners, a fer arribar el còmic a tots els públics.

Notícies relacionades

Periodisme en vinyetes

Els imprescindibles del Saló

-Hi ha molts convidats il·lustres, aquest any, a Barcelona. ¿A qui li demanaria una firma?

-A Ibáñez.