Sant Jordi amb bon humor

Per un dia, el bon humor es va imposar a la depressió col·lectiva. Sant Jordi derrota fins i tot, encara que sigui per un dia, el desànim per la crisi. La necessitat de trobar vibracions positives va triomfar per triplicat: en l'ambient ciutadà, en la lectura i en el comerç. Els núvols es van trencar, els carrers es van omplir, especialment a la tarda, i les llibreries van acabar el dia plenes a vessar de lectors amb llibres i roses sota el braç. En els dos llibres més venuts hi mana l'humor: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, de Jonas Jonasson, en català, i El lío de la bolsa y la vida, d'Eduardo Mendoza, en castellà. I els llibreters coincidien a última hora a afirmar que els seus objectius s'havien complert: les xifres de vendes han estat superiors a les de l'any anterior i han trencat la immisericordiosa tendència a la baixa dels últims mesos.

L'any passat, el Gremi de Llibreters es va enganxar els dits. El 23 d'abril a la nit va sostenir que, malgrat caure en Dissabte de Glòria, s'havien repetit les vendes del 2010, uns 20 milions d'euros. Aquell mateix dia, tots els llibreters consultats ho negaven rotundament. I poc després va venir la confirmació: havien baixat un 20%.

MILLOR, SEGUR / Aquest any, curiosament, el Gremi ha estat prudent i ahir va preferir esperar fins que, els pròxims dos dies, es comptabilitzin adequadament les vendes: la majoria de les parades del carrer no tenen informatitzades les caixes, per exemple, i les vendes s'hauran de registrar manualment a partir d'avui. «Tenim la sensació que el ritme de venda ha anat raonablement bé si tenim en compte que estem en un context de recessió general del consum i en un dels moments més àlgids de la crisi», assenyalava el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, que apuntava que potser fins i tot es podria igualar o superar la facturació de l'any passat.

Però resulta que, en aquesta ocasió, tots els llibreters i distribuïdors consultats confirmen que el moviment que es va viure a les llibreria ha estat clarament superior al de l'últim any, encara que sigui sense recuperar tot el que es va retrocedir aleshores, perquè tot i la festa, la realitat és la que és.

¿Quines seran les xifres? Amb moltíssima precaució, uns parlaven d'una pujada del 5%. Altres, es referien al 8%. Ho veurem els pròxims dies. Les escenes de l'última hora del vespre, això sí, eren per tirar coets: problemes fins i tot per entrar per la porta a les llibreries del centre de Barcelona, com La Central o Laie en hores tan tardanes com les vuit tocades. «És que Sant Jordi és una tradició, i les tradicions es compleixen», celebrava Conxa Gubern, de Laie. «És una grandíssima notícia», confirmava al saber fins a quin punt s'havia animat la tarda el responsable de la distribuïdora de llibres en català Un per Un, Pep Amargant.

Perquè el ritme del dia va ser desigual. El matí va començar més aviat fluixet. El terror es va començar a estendre entre els llibreters, que necessitaven desesperadament tenir un bon Sant Jordi per rescabalar-se del desastre dels últims mesos (segons qui parli, entre el 20% i el 50% menys de llibres venuts que tres anys abans). Però al final el matí es va aguantar i la gran invasió va arribar a la tarda, a la sortida dels col·legis i de la feina, fins al punt que la concentració de ciutadans al centre de Barcelona va fer que les xarxes de telefonia mòbil comencessin a donar símptomes de debilitat.

UNA TARDA ESPECTACULAR / Aquesta onada vespertina, és clar, no va arribar l'any passat, que va caure en festiu. Però per a alguns observadors suspicaços va ser superior al normal. «Potser és fins i tot producte de la crisi. Potser la gent s'ho pensa més a l'hora d'escapar-se un moment de la feina per comprar el llibre i la rosa, o va tan justa que no té temps de fer-ho, i s'espera fins a la tarda», especulava Daniel Fernández, editor d'Edhasa.

Un altre efecte de la crisi: el mercat de les roses. El preu de referència dels venedors irregulars, per a indignació dels floristes, ja va ser des de primera hora del matí de tres euros. I baixant durant el dia.

I encara dos efectes més atribuïbles a la situació econòmica: un, la prudència dels editors a l'hora d'imprimir, per evitar quedar-se amb piles de llibres de retorn, que va fer que algun s'esgotés a primera hora. El més afectat, Rafael Nadal i el seu Quan érem feliços.

I l'altre, és clar, el caire dels llibres més venuts del dia. No solament la necessitat d'evasió o consol (el Viatge a l'optimisme, de Punset o El arte de no amargarse la vida, de Rafael Santandreu) imprimeix caràcter a les llistes. En juvenil, va arrasar la fantasia distòpica Els jocs de la fam. En no-ficció van destacar el negríssim auguri sobre la crisi econòmica de Santiago Niño-Becerra i la crida a reaccionar contra els mercats d'Arcadi Oliveres a Diguem prou!

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

‘L’estrany’ de Camus segons Ozon

El Molino ha d’afrontar obres per deficiències acústiques

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat