Les parelles de Serés

«Adam i Eva fugen del paradís perquè això de tenir una vida regalada, amb tot solucionat, és una cosa insuportable. Només cal veure quants friquis sorgeixen de famílies en les quals ho han tingut tot». Aquesta és la carta de presentació, el tema del primer dels 38 relats del llibreMossegar la poma(Quaderns Crema). A partir d'aquí, hi ha gelosia, rutines, infidelitats, amors duradors, relacions destructives i autodestructives, culpabilitat, complicitat... tot en comprimidíssimes dosis literàries que Francesc Serés (Saidí, Osca, 1972) ha extret de la realitat que l'envolta. «És un repertori de casos que han patit amics, familiars, jo mateix. Són situacions que tots podem haver viscut o haver sentit pròximes i que sorgeixen d'una voluntat d'observació i aproximació al tema de la parella».

L'autor dels aclamatsContes russos (premi de la Crítica i Ciutat de Barcelona), que considera molt «important no repetir-se», es va atrevir doncs amb un tema que ha tractat poc als seus llibres.«Més que d'amor tracto de la parella, entesa com a unitat, com a entitat autònoma. Sovint parlem dels dos com si fossin un: els criticaires, els dialogants. S'han vampiritzat l'un a l'altre, hi ha una contaminació que pot ser positiva o negativa».

Encara que els relats destil·len un cert excepticisme respecte a les relacions de parella, Serés insisteix que només escriu el que veu al seu voltant -«hi ha més experiències de separats i divorciats que de gent que segueixin junts tota la vida»- i prefereix parlar d'«aprenentatge de la desil·lusió». «Es confon a vegades realitat amb desànim pel fet que no hi hagi unhappy end, un final feliç, això a què ens ha acostumat Hollywood. Però és que si va bé no hi ha història», afegeix.

Notícies relacionades

Aragó carrega contra els exconsellers que s'oposen al trasllat de les pintures de Sixena: "L'independentisme català somia amb una Catalunya més gran i això sempre és a costa d'Aragó"

Joana Marcús: "L'institut no és la vida, és un micromón i del bullying se'n surt"

Els relats, que van néixer d'un encàrrec per a la revistaTime out,amb l'únic requisit que tinguessin la mateixa i breu extensió, «són molt directes, de format periodístic, van de cara a barraca». Curiosament, o no tant, hi apareixen sovint situacions dins de cotxes. «És que el cotxe és com casa seva, un espai de llibertat. T'hi tanques, amb música, aire condicionat... M'encanta conduir, és la millor manera de veure món. I les millors converses sorgeixen al cotxe. De jove feia molt autoestop i quan em recollien els camioners, tan bon punt pujava em preguntaven '¿què m'expliques? ¡No t'he pujat perquè t'estiguis callat!' És un lloc que crea intimitat».

IDEES SOBRE RODES / Però no són les úniques rodes a què Serés és aficionat. Establert a la Garrotxa, les seves dues hores de bicicleta diàries són el seu gran «moment de lucidesa i creativitat». «Porto una gravadora en què vaig bolcant les idees que em passen pel cap». Gràcies a aquests moments potser aconseguirà donar forma a un llibre en el qual fa temps que treballa. «És sobre els 30 últims anys d'aquest país, però la velocitat dels esdeveniments és tan flagrant que em desmunta les històries».