Retorn a l'Àfrica

Santiago Zannou és fill depare africà imare aragonesa. Va néixer el 1977 a Carabanchel, barri obrer de Madrid on les il·lusions, poques vegades, es compleixen. Ell era un xaval ambràbia. Ràbia de veure que molta gent no l'acceptava perser mulat. Ràbia de veure com el seu pare, propietari d'una paradeta en un mercat de carrer, s'esllomava per oferir educació als fills. Ràbia de comprovar que si volia arribar lluny s'hauria d'esforçar el doble. "Vaig canalitzar la ràbia i me'n vaig anar a Barcelona perestudiar cine", diu orgullós Zannou.

Per a la sevaprimera pel·lícula, Zannou va comptar amb un altre xaval de barri:Juan Manuel Montilla, el Langui, carismàtic líder del grup La Excepción que des dels 16 anys utilitza el hip hop per atiar polítics i a tothom que li mira amb compassió les cames i els braços semiparalitzats (va néixer així per complicacions en el part). El film,El truco del manco (2008), va ser una estimulant i apassionantfaula de superació que va conquistar tres Premis Goya: millordirecció novell, actor revelació icançó original.

Després d'El truco del manco, Zannou va pensar que es volia conèixer una mica més. I no se li va acudir res millor que posarrumb a l'Àfrica, la terra del seu pare. Una vegada allà, mirant emocionatla tomba de la seva àvia, va pensar que ell s'havia convertit en un director de cine i que, per tant,el somni del seu pares'havia complert. “En aquell moment vaig pensar que en la següent pel·lícula retrataria el viatge del meu pare a la seva terra, la mateixa que no havia trepitjat des que va marxar cap a Europa”, explica el cineasta.

El documental sobre el retorn 40 anys després

Notícies relacionades

Rosalía i l’espanyol a 'Euphoria': "Ho hauria d’haver doblat ella"

“M’encanten les flors, però regaleu-me un llibre”: Rosalía explica la tradició de Sant Jordi a Amsterdam

El resultat ésLa puerta de no retorno, un emotiudocumentalque s'estrena divendres i que narra comAlphonse Zannou torna aBeníni es troba, després de 40 anys, la seva família. "Jo no vaig emigrar per quedar-me a Europa tota la vida. Moltes vegades havia pensat a tornar per veure els meus, sobretot, la meva mare. Però per unes coses o altres no tenia mai diners. Havia de donar aliments i educació als meus fills", es lamenta el pare del cineasta. En la pel·lícula, Alphonse visita la tomba de la mare perdemanar-li perdóper no haver tornat i, de passada, recorda la preciosa (i tràgica)història d'amorentre els seus pares. "La puerta de no retornono és una pel·lícula sobre la immigració. És un film que t'arriba, que t'emociona i que et fa fer passos. ¿Quant fa que no li dius 't'estimo' a la teva mare? Aquest món s'ha oblidat dels sentiments", assegura Zannou.

L'agenda del cineasta està completa. El seu següent projecte és rodarAlacrán enamorado, pel·lícula basada en lanovel·la de Carlos Bardem. "És la història d'unskinheadque s'enamora d'una noia negra. És tota una senyora història. Així que la vaig llegir, vaig trucar a Carlos per portar-la al cine", comenta. El rodatge començarà molt aviat, amb el mateix Carlos Bardem iMiguel Ángel Silvestre. Zannou també està a punt de tancarun altre fitxatge. Un actor “molt, molt, molt important”. Encara no pot dir qui. Aviat en sabrem el nom.