¿Poden els EUA suspendre Espanya de l’OTAN com suggereix el Pentàgon?

Firmat l’abril del 1949, el Tractat de l’Atlàntic Nord és el document fundacional de l’OTAN. Amb la seva firma, es va crear formalment una aliança la principal particularitat de la qual és el principi de defensa col·lectiva. És a dir, si ens toquen a un, ens toquen a tots. De fet, l’article 5 preveu l’ús de la força per defensar qualsevol país que sigui atacat.

L’article 10 del tractat estableix que els membres de l’OTAN podran acordar per unanimitat convidar altres països a unir-s’hi. Perquè un país pugui entrar en l’aliança ha de ser democràtic, estar compromès amb la resolució pacífica de conflictes i estar disposat a contribuir militarment, segons els protocols. 

A la pràctica, el procediment és llarg. Quan un país és convidat, s’inicia un procés de negociacions durant el qual l’Estat en qüestió haurà de posar en marxa una sèrie de reformes per integrar-se a l’aliança. Quan està llest per entrar, l’Estat en qüestió ha de dipositar l’instrument d’adhesió davant el Govern dels Estats Units. 

Aquí sí que els Estats Units tenen un paper fonamental perquè està encarregat d’informar la resta de la petició d’un nou membre. Però fins i tot la decisió última sobre la seva entrada continua prenent-se per unanimitat. Espanya es va unir al bloc el 1982 i va quedar totalment integrada a l’aliança el 1998.

No, el Tractat de l’Atlàntic Nord no preveu la possibilitat que un país membre de l’OTAN sigui expulsat o suspès de cap manera, tampoc cap dels protocols. A més, les decisions en l’aliança es prenen per unanimitat així que, tot i que a la pràctica es pogués, és pràcticament impossible que tirés endavant.

L’única via per abandonar l’aliança és voluntària. Com estableix l’article 13, el país que decideixi deixar de ser-ne membre sortirà del bloc un any després de notificar-ho.

No. Van ser els Estats Units els que van iniciar la guerra contra l’Iran de manera unilateral amb una sèrie de bombardejos coordinats amb Israel, dels quals no van informar els aliats. Atès que Washington no ha invocat l’article 5 en cap moment, la negativa d’Espanya a participar en la guerra de manera activa o passiva no viola el tractat.

L’article 1 del Tractat de l’Atlàntic Nord estableix que els membres de l’OTAN es comprometen «a resoldre qualsevol controvèrsia internacional en què puguin veure’s involucrats per mitjans pacífics, de manera que no es posi en perill la pau, la seguretat i la justícia internacionals, i a abstenir-se en les seves relacions internacionals de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força de qualsevol manera incompatible amb els propòsits de les Nacions Unides». Qualsevol acció militar preventiva és en realitat contrària al dret internacional. A la pràctica, Washington estaria violant el tractat.

A la pràctica, l’únic que pot fer la Casa Blanca és mirar d’aïllar diplomàticament Espanya dins de l’organització. Per exemple, els Estats Units podrien intentar pressionar per excloure Espanya o limitar la seva influència en el Consell de l’Atlàntic Nord, l’òrgan de decisió política de l’OTAN. 

Lituània va demanar, ja el 2019, excloure la delegació hongaresa d’una reunió a l’OTAN per sospites de filtracions a Moscou, segons va revelar recentment el primer ministre polonès, Donald Tusk. També va intentar no incloure representants hongaresos en la cimera de l’OTAN de Vílnius el 2023, tot i que sense èxit.

Un soci també pot autoexcloure’s. Budapest va optar per no participar en els esforços de l’Aliança per entrenar soldats ucraïnesos, a canvi de no bloquejar que els altres aliats continuessin endavant. L’altra via de pressió de Washington podria reduir la cooperació amb Espanya, l’intercanvi d’informació o la participació del país en algunes missions.

El pes dels Estats Units en l’aliança és inqüestionable, però aïllar un país membre per diferències polítiques seria inacceptable per a bona part dels aliats. Especialment en un assumpte en el qual Espanya, a diferència d’Hongria, està molt lluny d’estar sola.

El Govern espanyol no és l’únic que ha rebutjat obertament participar en la guerra iniciada pel president Donald Trump. Absolutament tots els aliats ho han fet i, de fet, el malestar entre els socis per no haver sigut informats dels atacs és notable.

En segon lloc, perquè tot i que Espanya sigui a la cua en inversió en defensa,és un dels aliats amb més pes a les missions de l’OTAN a tot el continent. L’Exèrcit espanyol està desplegat a Letònia amb capacitats terrestres i aèries, també a Romania, Eslovàquia o Turquia, i participa en la policia aèria del Bàltic. Aïllar Espanya, per a la resta d’aliats, seria disparar-se un tret al peu.

A més, fins i tot en un context de tensió, la presència militar dels Estats Units a Espanya és importantíssima. L’Exèrcit nord-americà és present a les bases de Rota i Morón. Washington s’arriscaria a perdre una presència militar fonamental per a la seva defensa, tot i que no estigui podent fer-ne ús en aquest moment, si Espanya decideix respondre.

Des que va arribar a la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat de no respectar l’article 5 que estableix el principi de defensa col·lectiva de l’OTAN. També ha jugat amb la idea de sortir de l’aliança. Ara, Washington estaria investigant com suspendre Espanya. 

Notícies relacionades

Sánchez enalteix «els bons aliats que som de l’OTAN» davant l’interès dels EUA d’expulsar Espanya

L’OTAN aclareix que el seu tractat no preveu la suspensió de cap membre després de les amenaces del Pentàgon a Espanya

Totes aquestes reaccions han sigut en resposta a polítiques que no han agradat al republicà. Primer va ser el que considerava una pobra inversió en defensa. Després, que els aliats no sortissin en la seva ajuda després d’atacar unilateralment l’Iran i sense informar-los. 

Ara, perquè Sánchez, precisament en aquest context, ha sigut duríssima amb els Estats Units i s’ha negat que l’Exèrcit nord-americà utilitzi les bases o l’espai aeri espanyol. Trump també va amenaçar amb aranzels Espanya per no invertir més en defensa després de la cimera de la Haia l’any passat. Però tot això, com moltes de les amenaces de Trump, ha quedat en res.