Els germans Daniel i Ismael Serrano reflexionen sobre les revolucions socials

Lacançómés famosa d'Ismael Serrano no només torna a cobrar un nou impuls musical, sinó també una novavida literària.Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito / de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo, / y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana, / y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda".La lletra l'hi va escriure al cantautor madrileny el seu germà periodista, Daniel. El mateix que acaba de publicar el llibre #papacuentameotra vez: Apuntes sobre una revolución que contar a nuestros hijos

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis, / qué lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París, / sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:/ las hostias siguen cayendo sobre quién habla de más...”) continua la cançó amb què s'obre aquest volum i en què Daniel Serrano reflexiona sobremoviments socials com el15-M. L'escriptor, que va treballar com aperiodistaaCNN+ iCuatro, assegura sentir-se feliç d'haver-se “llançat a les procel·loses aigües de l'escriptura i la bohèmia”. I explica que abans d'aquest llibre, va publicarToda España era una cárcel, juntament amb el seu progenitor,Rodolfo Serrano.

Notícies relacionades

De «no vull ser pare» a «superpare de l’any»: Bertín Osborne i la paternitat com a negoci

Françoise Sagan torna amb ‘Bon dia, tristesa’

"Parafrasejant el títol de la cançó i el llibre, ¿què és l'últim cosa que us ha explicat el vostre pare?" “No és precisament un avi batalletes. Li interessa més el dia a dia i viu molt l'actualitat”, constata Daniel. “Del que sí que ens parla és de l'època en què el periodisme era una altra cosa: 'un ofici de fracassats", tal com deiaMark Twain. Ens parla de quan els diaris eren una altra cosa i tenien més independència”.

Nova sensibilitat amb el 15-M

Per al cantant, “el 15-M representa una nova sensibilitat d'una gent que era a l'avantguarda d'una lluita política, perquè és clar que hi ha una exclusió i un tampó generacional”. Mentre que l'escriptor afegeix: “La generació dels nostres pares va tenir la sensació que tenia verdader protagonisme en la història d'un país; que estava canviant les coses. I el que ens passa a la nostra i als més joves és que aquest sentiment no l'hem tingut mai, per això ha sorgit el 15-M. És la nostra manera de proclamar: 'Sí, nosaltres sí que volem decidir”.