Els germans Daniel i Ismael Serrano reflexionen sobre les revolucions socials

Lacançómés famosa d'Ismael Serrano no només torna a cobrar un nou impuls musical, sinó també una novavida literària.Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito / de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo, / y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana, / y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda".La lletra l'hi va escriure al cantautor madrileny el seu germà periodista, Daniel. El mateix que acaba de publicar el llibre #papacuentameotra vez: Apuntes sobre una revolución que contar a nuestros hijos

Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis, / qué lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París, / sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:/ las hostias siguen cayendo sobre quién habla de más...”) continua la cançó amb què s'obre aquest volum i en què Daniel Serrano reflexiona sobremoviments socials com el15-M. L'escriptor, que va treballar com aperiodistaaCNN+ iCuatro, assegura sentir-se feliç d'haver-se “llançat a les procel·loses aigües de l'escriptura i la bohèmia”. I explica que abans d'aquest llibre, va publicarToda España era una cárcel, juntament amb el seu progenitor,Rodolfo Serrano.

Notícies relacionades

Així és una ruta per Gran Canària amb Quevedo al volant per escoltar ‘El Baifo’, el seu nou disc

Rosalía i l’espanyol a 'Euphoria': "Ho hauria d’haver doblat ella"

"Parafrasejant el títol de la cançó i el llibre, ¿què és l'últim cosa que us ha explicat el vostre pare?" “No és precisament un avi batalletes. Li interessa més el dia a dia i viu molt l'actualitat”, constata Daniel. “Del que sí que ens parla és de l'època en què el periodisme era una altra cosa: 'un ofici de fracassats", tal com deiaMark Twain. Ens parla de quan els diaris eren una altra cosa i tenien més independència”.

Nova sensibilitat amb el 15-M

Per al cantant, “el 15-M representa una nova sensibilitat d'una gent que era a l'avantguarda d'una lluita política, perquè és clar que hi ha una exclusió i un tampó generacional”. Mentre que l'escriptor afegeix: “La generació dels nostres pares va tenir la sensació que tenia verdader protagonisme en la història d'un país; que estava canviant les coses. I el que ens passa a la nostra i als més joves és que aquest sentiment no l'hem tingut mai, per això ha sorgit el 15-M. És la nostra manera de proclamar: 'Sí, nosaltres sí que volem decidir”.